La cambra del desig

Degota l'ànima del teu ésser per la cambra del desig, allà on no hi ha res prohibit. Només tu, jo i la fam.
Fam del teus braços fonent-se en el meu cos tremolós en una abraçada ferotge. Fam del teus llavis, coves de deliri on vull hivernar mentre el temps s'atura per sempre. Fam del teu sexe erecte clavant-se endins meu - espasmes ferrenys - en un esclavatge que m'empresona amb dolcesa. Quan marxes, queda una empremta invisible en l'aire que has alenat, l'absorbeixo - posseïda - per no perdre ni una engruna d'allò que et conté. Reposo de la meva fam, m'adormo en un somni lubric, mentre el món gira al seu torn, i els nens juguen a fet i amagar rere les finestres. Sento les seves rialles amortides. M'enduc el somni fora de mi mateixa, per poder ser una altra que gaudeix d'aquest plaer que em deslliga del suplici de sostenir l'implacable compàs d'espera.