La caixa de fusta

Un relat de: quimmiracle



Durant anys havia estat guardant la caixa de fusta que ma mare m'havia lliurat en el seu llit de mort, plena de sentiment culpable. Tanmateix no podia fer altra cosa que carregar-me amb aquest pes feixuc i anorreador. I ella ho sabia. I jo ho intuïa.

Tots aquests anys, quan la treia del calaix on era i la contemplava hipnotitzat, no podia evitar pensar que dins hi havia la resposta a les preguntes que han aturmentat la meva desolada existència. Qui és món pare? Per què no l'he conegut mai?, Qui ens ha estat mantenint?, Per què ma mare sempre deia que jo havia aparegut inesperadament, com un regal del Creador? Per què la nostra vida ha estat un seguit de peripècies i vicissituds dignes d'un fulletó decimonònic? Per què ella -òrfena també, que obrí la seva quan va poder- em suplicà plorosa que no cometés el seu mateix error? Per què, malgrat que era inqüestionable a ulls de tothom que érem mare i fill, era completament negra, d'un negre blavós esbergínic i lluent, mentre jo, sorprenentment, sóc blanc, d'un blanc lletós i malaltís? Per què tot en mi - i en la nostra família- és rocambolesc, misteriós i melodramàtic? Per què? Per què hi ha tants perquès que poden ser resolts d'una vegada per totes amb la simple obertura d'aquesta enigmàtica caixa? Quina és la natura del seu contingut, capaç de respondre tots els interrogants que atenallen la meva ànima? Què hi deu haver dins?

Un funest dia d'hivern, l'ànsia de saber se'm feu insuportable i vaig sucumbir-hi. Tant de bo no ho hagués fet! Dins només hi havia un llibre. I jo era el seu protagonista. I malgrat que el destí en algun lloc està escrit, allí, almenys encara, el meu no hi era. Un impuls irresistible em féu aixecar la vista cap amunt. No vaig tenir temps d'apartar-me'n. Una gota de tinta, blavosa i lluenta, em caigué a sobre alhora que la riallada de l'autor dels meus dies omplia tot l'espai i temps. I res no va tornar a ser igual. El meu futur s'acabava d'escriure definitivament.





Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • original secret[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-10-2010

    i està bé, perquè no veus on vols anar a petar, fins que no et cau al damunt allò tan blau.
    Bona sort!


    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!