La caça del tigre

Un relat de: Eric Martinez
El vagó està ple, l'home afaitat mira la noia tenyida des del seu seient.

És una dona jove, la seva claqueta indica que és de bona família, i els seus ulls cansats indiquen que ha tingut una tarda intensa, i que somia amb el moment de poder estirar-se al llit.

La noia rossa surt del vagó, seguida de l'home afaitat, la mirada d'aquest és profunda, els seus ulls semblen tigres amagats abans de sortir a caçar la pressa.

Mentre segueix la noia rossa, una noia morena xoca amb ell demanant-li disculpes, alhora que s'afanya cap a la sortida.

La noia rossa aconsegueix sortir del metro, rere seu, l'home afaitat li segueix el pas.

Una noia pèl-roja i una castanya s'apropen a ell demanant-li cigarretes, a la vegada que ell les ignora sense minorar el pas.

La noia rossa entra a un carrer res transitat, quan el tigre decideix atacar.

-¿Vols companyia, nena?
-No gràcies, ja tinc gos.
-Llavors tindràs experiència en acariciar coses peludes.

L'home va descordar la bragueta, i tot seguit va empènyer la jove rossa contra el terra.

La noia, ferida a terra, va començar a riure.

-M'alegro que t'ho prenguis amb humor, m'agraden les noies que riuen.
-Llavors nosaltres t'encantarem!

L'aspirant a tigre va sentir un calfred a l'espatlla... Les lleones havien arribat.

Les tres noies, morena, pèl-roja i castanya el miren des de l'altra punta del carrer...

-¿Que voleu?

A mesura que s'anaven aproximant, l'home afaitat es va començar a fer petit, tant que s'emblava imberbe.

Una petita navalla es va clavar a la seva espatlla.

-Volem el mateix que tu fill de puta...

Abans que l'home sentís el dolor del tall, les noies ja l'havien lligat amb cadenes a un fanal.

La violació havia començat... La violació d'un home afaitat que es creia un tigre, i que finalment, es va adonar que era un imberbe...i els seus plors, es barrejaven amb les riallades de les lleones...

Una vegada van acabar, les lleones van marxar juntes... Ja sabeu que diuen dels animals ¿No? Que mai fan res per plaer...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: