Cercador
La cabra
Un relat de: moulinEn un llogarret enmig del desert hi havia una vella cabana on vivia una família pobre, molt pobra, pobríssima. S'hi comptaven set ànimes. El pare, atribulat amb tanta penúria, trist i capcot anar a buscar consol al bruixot del poblat. Aquest home savi de savis consells escoltà les queixes amb gran respecte i silenci, com manava el seu ofici:
- No puc més, vivim engabiats com animals. No tenim intimitat, ens barallem per no res, els nens ploren tot el dia; de nit, sempre hi ha algú que ens trenca el son amb els seus plors, no podem descansar. Què puc fer? Estic desesperat!-
El bruixot somrigué i li digué:
- Veritat que encara tens aquella cabra vella i seca a l'estable? - L'home se'l mirà amb un posat sorprès i contestà – sí.
- Doncs treu-la de l'estable i endute-la a la cabana. Que visqui amb la teva família i tornareu a ser feliços – La cara d'aquell home ple de desesperació es transformà i cridà
- Com goses demanar-me una cosa així! Ets boig! Serà horrible viure amb la cabra!
El bruixot, sense perdre la calma, replicà: - Et costa gaire provar-ho? Fes-me cas. ¿Perquè has vingut, sinó? Si no t'agrada el que et dic, marxa.
Sense obrir boca, aquell home que havia vingut trist i capcot se'n tornar ben dret i enfurismat: - Maleït bruixot, maleït bruixot! - remugava pel camí de tornada.
Però un cop a casa seva es tornà a deprimir en veure l'estat lamentable de la casa, de l'estretor de tot plegat. S'estremí en sentir els plors del més petits i pensà: - No tinc res a perdre. Agafaré la cabra i viurà amb nosaltres.
Ningú comprengué la decisió del pare de família. No puc descriure amb paraules l'infern d'aquella situació i és ben estrany que puguessin sobreviure més d'una jornada a totes les incomoditats d'aquell animal dins de la casa.
Passat un mes d'haver pres aquella decisió, el pare tornà a visitar el bruixot. Aquest cop no pugué contenir les llàgrimes que rodolaven galtes avall i mullaven el terra enpolsegat de la cabana del bruixot.
- És terrible! - digué somicant – La pudor és insoportable. Ara ja no ens desperten els plors dels nens sinó el bel de la cabra a mitja nit. Es belluga, ens trepitja. Ens aixequem bruts coberts d'immundícies – Aquell home s'enfonsà i abaixar el cap fins a tenir-la entre les mans del bruixot que el consolà així.
- Mira, m'has fet cas i per això, encara que no ho sàpigues ja tornes a ser feliç. Vés a casa, torna a deixar la cabra a l'estable i abraça la teva família. Ho faràs?
- Sí, ho faré.
Ara no us podeu imaginar l'alegria d'aquella família quan va veure que el pare tornava la cabra a l'estable. Els nens, com l'abraçaven tots! La mare, com el besava! La casa ja no feia pudor! Es podien bellugar tots set i no es molestaven! Els plors dels més petits a mitja nit ja no eren un problema. Tot tornava a ser com abans però ara eren feliços.
- No puc més, vivim engabiats com animals. No tenim intimitat, ens barallem per no res, els nens ploren tot el dia; de nit, sempre hi ha algú que ens trenca el son amb els seus plors, no podem descansar. Què puc fer? Estic desesperat!-
El bruixot somrigué i li digué:
- Veritat que encara tens aquella cabra vella i seca a l'estable? - L'home se'l mirà amb un posat sorprès i contestà – sí.
- Doncs treu-la de l'estable i endute-la a la cabana. Que visqui amb la teva família i tornareu a ser feliços – La cara d'aquell home ple de desesperació es transformà i cridà
- Com goses demanar-me una cosa així! Ets boig! Serà horrible viure amb la cabra!
El bruixot, sense perdre la calma, replicà: - Et costa gaire provar-ho? Fes-me cas. ¿Perquè has vingut, sinó? Si no t'agrada el que et dic, marxa.
Sense obrir boca, aquell home que havia vingut trist i capcot se'n tornar ben dret i enfurismat: - Maleït bruixot, maleït bruixot! - remugava pel camí de tornada.
Però un cop a casa seva es tornà a deprimir en veure l'estat lamentable de la casa, de l'estretor de tot plegat. S'estremí en sentir els plors del més petits i pensà: - No tinc res a perdre. Agafaré la cabra i viurà amb nosaltres.
Ningú comprengué la decisió del pare de família. No puc descriure amb paraules l'infern d'aquella situació i és ben estrany que puguessin sobreviure més d'una jornada a totes les incomoditats d'aquell animal dins de la casa.
Passat un mes d'haver pres aquella decisió, el pare tornà a visitar el bruixot. Aquest cop no pugué contenir les llàgrimes que rodolaven galtes avall i mullaven el terra enpolsegat de la cabana del bruixot.
- És terrible! - digué somicant – La pudor és insoportable. Ara ja no ens desperten els plors dels nens sinó el bel de la cabra a mitja nit. Es belluga, ens trepitja. Ens aixequem bruts coberts d'immundícies – Aquell home s'enfonsà i abaixar el cap fins a tenir-la entre les mans del bruixot que el consolà així.
- Mira, m'has fet cas i per això, encara que no ho sàpigues ja tornes a ser feliç. Vés a casa, torna a deixar la cabra a l'estable i abraça la teva família. Ho faràs?
- Sí, ho faré.
Ara no us podeu imaginar l'alegria d'aquella família quan va veure que el pare tornava la cabra a l'estable. Els nens, com l'abraçaven tots! La mare, com el besava! La casa ja no feia pudor! Es podien bellugar tots set i no es molestaven! Els plors dels més petits a mitja nit ja no eren un problema. Tot tornava a ser com abans però ara eren feliços.
l´Autor
53 Relats
35 Comentaris
43390 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.Que siguin ells els qui parlin de mi.