La Burilla

Un relat de: aaa

La burilla tractava de no cedir, arrossegada pel remolí. Normalment, la innata capacitat de flotació de les burilles és suficient per mantenir-les a la superfície, tant se val les vegades que estiris de la cadena, però aquesta vegada, degut a l'estranya posició que havia adoptat, la burilla, se'n va anar fins el fons i va desaparèixer per sempre mes. La blanca torre de porcellana, últim estatge de la pobre burilla, sancta sanctorum per tots aquells que necessiten elucubrar plans sense ésser destorbats…

Comentaris

  • perunforat | 20-07-2007

    quin relat més elegant, olé!i a qui no li ha passat?Bé, direccionem la pregunta pels fumadors o exfumadors...Llavors t'has d'aixecar, arramengat fins abaix, atansar-te a la pica i mullar el piti... Prou! Són coses personals...però t'asseguro que és un lloc ideal per fumar un piti!

  • Quina burilla![Ofensiu]
    kechupi | 28-03-2007 | Valoració: 7

    M`ha agradat molt encara que el podries haver allargat una mica més. Podries fer la segona part, pots estar segur de que te la llegiré.

  • Està molt be![Ofensiu]

    Un bon adeu burillil.
    Un relat escrit amb la consició i conya precises.
    Gràcies; calen més coses així per aquí dins.

  • El que has fet amb un no-res[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-03-2007 | Valoració: 10

    Em sembla un bon relat i l'has fet amb res, amb una burilla i una tassa de wàter, molt bo.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: