La buidor de l'absència

Moltes vegades m'oblido de valorar els relats que comento... potser perquè no sóc professora...? hehehe.

Però és clar, ho havia d'haver fet, ara que el rellegeixo... es mereix el 10!!

Et pensaves que me n'havia oblidat...?

FELICITATS!!!!

(no sé escriure en colorets i amb pampalugues, sinó no dubtis que les posaria)


Espero que gaudeixis del teu aniversari en les teves merescudes vacances...

per cert... ups! no t'havia demanat permís... és que... he comentat pel fòrum que avui és el teu aniversari... suposo que no et farà res, no...? hehehe.


Demana un desig abans de bufar les espelmes!!!

-Filladelvent-

Aquesta vegada no analitzaré per estrofes, crec...jejeje.

Mmmmm, m'agrada, m'agrada... vas fer tota una declaració de principis iniciant-he a la web amb aquest poema... (és clar que jo no puc dir res sobre això!)

Font de fang... Aques vers ja dóna un impuls, dóna força, ens ensenya la buidor i desesperació.

Més buidor, més desesperació i frustració... realment la soledat. Bona metàfora la de les llàgrimes pesants que inunden la cel·la!

Els crits de l'home
ressonen en les metàl·liques parets,
les llàgrimes pesants
inunden la cel·la.

Solitud, perquè ella no vé. Sofriment, pel sentiment d'abandó.

Només la pot esperar;
ella no ve,
no hi és.
El sofriment és cruel,
la mort: freda.

Els últims signes de ountuació estan molt ben aconseguits, retarden la lectura i la fan més lenta, per assaborir-la millor...

Felicitats! Continuaré comentant-te!!

-Filladelvent-

amb quatre pinzellades mestres... plenes de força, cruels... has dibuixat la silueta negra del que té l'ànima empresonada... tens expressions noves, modernes, originals...
la brevetat és l'essència del poema, així colpeja més al lector...
felicitats!!!
una abraçada!!!

però complet!

S'ha perdut la veritat.
I els dits dels homes
ja no poden agafar
l'esperança.

Ànim i a per tots!

Un poema ple de desencís, i fins i tot desesperació...
expresses molt durament l'absència, amb força.
M'ha agradat molt.

una abraçada,
Jordi.