Cercador
La bugada ineludible
Un relat de: betixeliEs delia per tornar de nou a la bugaderia, però els cicles de neteja de les tovalloles de l'oficina eren estrictament quinzenals. Havia estat així des de l'inici dels temps, fins i tot quan en comptes de la Maribel hi havia aquella donota que li arrancava les tovalloles brutes de les mans mentre feia una mitja ganyota tot obrint el sac i comprovant que, efectivament, les tovalloles que duia per rentar eren brutes.
Quinze dies... i després anar a pagar, recollir el tiquet, olorar secretament la suor matutina de la Maribel i el dia següent tornar per recuperar les tovalloles netes, i fregar, volent, les seves mans aspres de mesurar Dixan.
Aquells matins ho tenien tot, tenien vistes al mar, vorejant aquell bar de cantonada davant del Consolat de Mar, tenien sol i turistes que, perduts, agafaven aire al aconseguir sortir de l'entramat de carrers del Gòtic, i tenien regust de vacances encara que fos només per vint minuts, l'estona que requeria anar i tornar de la bugaderia.
Poc s'ho esperava, però, que aquell dilluns, a l'entrar a l'oficina, el sorprendria una blanca i novíssima bobina expenedora de paper ben collada a tocar de la pica, amb la seva paperera just a sota per tirar-hi el paper rebregat. I de les tovalloles, ni rastre.
Li faltava l'aire, es va encarar al mirall fit a fit i va clavar els dos palmells de la mà sobre el marbre mig moll. Instintivament la mà esquerre va anar a buscar la tovallola, però no, ja no hi era, ara havia d'alçar el braç 92 graus per poder agafar un miserable paper i eixugar-se el regalim que ja se li escolava per l'interior de la màniga.
I la Maribel, havia de dir-li alguna cosa, passar a acomiadar-se, si més no... però no volia, no podia renunciar a aquells minuts de benestar quinzenals. No, no hi estava disposat.
I així va ser com va sorgir la idea de les mantes a l'oficina, unes mantes càlides i confortables que feien sentir al treballador com a casa, unes mantes personalitzades que, amb el temps s'havien convençut, augmentaven considerablement el bon ambient i els bons resultats a l'oficina; unes mantes, val a dir, que tot i arrossegar les puntes per terra i ser trepitjades tot sovint per alguna roda de cadira, restaven tot l'any impol·lutes ja que es rentaven amb regularitat suïssa.
Quinze dies... i després anar a pagar, recollir el tiquet, olorar secretament la suor matutina de la Maribel i el dia següent tornar per recuperar les tovalloles netes, i fregar, volent, les seves mans aspres de mesurar Dixan.
Aquells matins ho tenien tot, tenien vistes al mar, vorejant aquell bar de cantonada davant del Consolat de Mar, tenien sol i turistes que, perduts, agafaven aire al aconseguir sortir de l'entramat de carrers del Gòtic, i tenien regust de vacances encara que fos només per vint minuts, l'estona que requeria anar i tornar de la bugaderia.
Poc s'ho esperava, però, que aquell dilluns, a l'entrar a l'oficina, el sorprendria una blanca i novíssima bobina expenedora de paper ben collada a tocar de la pica, amb la seva paperera just a sota per tirar-hi el paper rebregat. I de les tovalloles, ni rastre.
Li faltava l'aire, es va encarar al mirall fit a fit i va clavar els dos palmells de la mà sobre el marbre mig moll. Instintivament la mà esquerre va anar a buscar la tovallola, però no, ja no hi era, ara havia d'alçar el braç 92 graus per poder agafar un miserable paper i eixugar-se el regalim que ja se li escolava per l'interior de la màniga.
I la Maribel, havia de dir-li alguna cosa, passar a acomiadar-se, si més no... però no volia, no podia renunciar a aquells minuts de benestar quinzenals. No, no hi estava disposat.
I així va ser com va sorgir la idea de les mantes a l'oficina, unes mantes càlides i confortables que feien sentir al treballador com a casa, unes mantes personalitzades que, amb el temps s'havien convençut, augmentaven considerablement el bon ambient i els bons resultats a l'oficina; unes mantes, val a dir, que tot i arrossegar les puntes per terra i ser trepitjades tot sovint per alguna roda de cadira, restaven tot l'any impol·lutes ja que es rentaven amb regularitat suïssa.
Comentaris
-
Proximitat i veracitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-02-2016 | Valoració: 10
Un relat proper, quotidià, original i veraç. D'on treus la imaginació per escriure sobre aquests petits detalls tan grans? La idea d'unes mantes sobre les cames en una oficina em sembla molt brillant. I càlid! Una abraçada i m'alegra molt llegar-te de nou.
Aleix
l´Autor
113 Relats
295 Comentaris
91750 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten