La bruixa més vella del món

aquest viatge astral, oníric, esperançadorfet poesia.
Tinc un relat a mitges on inicio el tema viatjant, com tu. És la nostra facultat de ser lliures que ens permet realitzar el que volem i viatjar astralment fas el que et dona la gana

Així doncs,
i si el secret és lluny?
Però molt més lluny que qualsevol distància de l'univers...
Traspassant tot tipus de fronteres...
Massa enllà, potser, per a nosaltres.

Que és aixó que busquem? ... la bruixa bona, que potser és ....... aquesta font d'amor que tots portem a dins, del nostre cor, tot esperant, que li obrim les portes, i brolli com una font que ompli el mont d'amor alegria, bonesa, pau, ..... aquesta font que siquetritza les ferides, i les tanque cosides amb fil d'or.
Tot aixo i més ha despertat en mi el teu poema. som molts els qui creiem que en mig del soroll, silenciosament les bruixetes, velles i joves treballen amb amor,.

Relat molt bell, que s'endinsa en el poder de la ment, segons diuen capaç de que tot sigui possible. Viatge astral, o somni que allibera l'esperit lliure.
M'agrada com fas entrar al lector en aquest univers magic.
Un aconseguit final.

Una abraçada

Naiade