Cercador
La bruixa de l'escombreta
Un relat de: TanganikaVa anar al lavabo i va veure que l'escombreta per a netejar el bàter era ideal. I encara estava per estrenar. Res d'invertir-la en fregar les parets de l'inodor i embrutir-la amb paper estovat i altres residus suraires i enganxifosos.
S'havia acabat aquell ús. Encara que l'hagués comprada als 'xinos'.
Es va mig tombar, la dona, i va veure's reflectida al miral normal, pla, una mica esquitxat de babaies amb pasta dental de bicarbonat groenlàndic, el qual li va mostrar la imatge d'una fèmina de quasi setanta anys amb aspecte d'adorable boja, d'entranyable bruixa.
.
Va somriure's amb unes dents que eren un univers de pel·lícula no de por, sinó dels efectes de l'existència.
L'escombreta prometia.
L'amiga modista pocasolta que només agafava encàrrecs especials va dir-li que oh i tant, que un vestit llarg i de vellut, de to albergínia enfosquida, el tindria enllestit en pocs dies. I que ni li cobraria la feina: a canvi volia que de part d'ella la bruixa xiuxiuegés un desig a un estel anomenat 'Minso Número 327654'. Els mots de l'anhel els va dir al revés, coneixedora que la nova-però-de-sempre bruixa els repetiria -que tenia una mèmòria gens de peix- tot i que esdevindria incapaç de traduir-los, perquè la bruixa no tenia ganes de retrocedir en res.
I així va ser com una bruixa lluent de trinca va gaudir d'un parèntesi que s'havia obert-insinuat al lavabo, on l'escombreta va començar a adquirir una utilitat...plaentment pervesa.
A les nits de fred sec que espavila arrugues i canes i les fa semblar regals divins, rient a cor què vols, la bruixa, amb la indumentària plena de pèl de gats blancs -la modista en tenia una dotzena- i un barret color gris rata intel·lectualoide en forma de triangle isòsceles, sembrava el firmament de missatges que qui vol aprèn a llegir i que no són capgirats, com el de la modista que sí...sí: va aconseguir el demanat (que no ho tafanejarem pas!).
La bruixa de l'escombreta. Potser buscava un recollidoret astral al cel estant...
S'havia acabat aquell ús. Encara que l'hagués comprada als 'xinos'.
Es va mig tombar, la dona, i va veure's reflectida al miral normal, pla, una mica esquitxat de babaies amb pasta dental de bicarbonat groenlàndic, el qual li va mostrar la imatge d'una fèmina de quasi setanta anys amb aspecte d'adorable boja, d'entranyable bruixa.
.
Va somriure's amb unes dents que eren un univers de pel·lícula no de por, sinó dels efectes de l'existència.
L'escombreta prometia.
L'amiga modista pocasolta que només agafava encàrrecs especials va dir-li que oh i tant, que un vestit llarg i de vellut, de to albergínia enfosquida, el tindria enllestit en pocs dies. I que ni li cobraria la feina: a canvi volia que de part d'ella la bruixa xiuxiuegés un desig a un estel anomenat 'Minso Número 327654'. Els mots de l'anhel els va dir al revés, coneixedora que la nova-però-de-sempre bruixa els repetiria -que tenia una mèmòria gens de peix- tot i que esdevindria incapaç de traduir-los, perquè la bruixa no tenia ganes de retrocedir en res.
I així va ser com una bruixa lluent de trinca va gaudir d'un parèntesi que s'havia obert-insinuat al lavabo, on l'escombreta va començar a adquirir una utilitat...plaentment pervesa.
A les nits de fred sec que espavila arrugues i canes i les fa semblar regals divins, rient a cor què vols, la bruixa, amb la indumentària plena de pèl de gats blancs -la modista en tenia una dotzena- i un barret color gris rata intel·lectualoide en forma de triangle isòsceles, sembrava el firmament de missatges que qui vol aprèn a llegir i que no són capgirats, com el de la modista que sí...sí: va aconseguir el demanat (que no ho tafanejarem pas!).
La bruixa de l'escombreta. Potser buscava un recollidoret astral al cel estant...
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132274 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46