Cercador
LA BOIRA
Un relat de: EMBOIRAT- Compartir:
LA BOIRA
La carretera avança sense descans. Les línies que separen els carrils de circulació de la calçada s’acosten cap a nosaltres amb rapidesa. Penso en el pas del temps, en el pas fugisser dels moments presents, que se’ns escapen de les mans , per anar cap on ens dugui aquesta via ràpida de peatge on estem circulant i que ja no recordem en quin moment ens hi varem incorporar.
Temps efímer , que encara ho sembla més , perquè ara tothom circula per vies ràpides, ben senyalitzades , on els marges estan ben acotats i les sortides , molt ben definides.
Som lluny d’aquell circular per vies rurals, per carreteres secundaries amb encant, on t’aturaves en algun indret a gaudir del paisatge, on avançaves per la carretera sota l’agraïda ombra de plataners .
La vida no anava tant de pressa, no es corria tant per arribar al mateix lloc. Es podia assaborir el present amb una altra intensitat, sense perdre molts matisos que avui s’esvaeixen.
Jo avanço per la via ràpida, i mentre condueixo la meva vida, o al menys això em penso, veig passar a tota velocitat el paisatge que m’envolta, sense veure amb definició aquell entorn que se m’escapa. Si vull alentir la velocitat, és impossible! Hi unes normes establertes de circulació on es marquen uns mínims per poder avançar , sense topar amb els altres.
També es veritat, que hi ha gent que circula per vies secundaries, i va a un altre ritme. Que rebutja pagar un peatge per arribar abans. Que circula tranquil i s’atura on li convé . Però la gran majoria veiem passar el paisatge com en aquelles fotografies nocturnes en que les llums en moviment semblen esteles tremoloses difuminades.
Però a les vies ràpides també hi ha factors que n’alteren el seu funcionament eficient, que fan que s’alenteixi la velocitat de circulació. Un factor es la Boira. Amb la manca de visibilitat i perspectiva, és impossible avançar al mateix ritme. Tothom es posa en alerta per evitar perills i està mes atent en el seu transit. Algú veus que s’atura al marge dret, perquè no te suficient visibilitat i no es veu capaç de seguir en aquestes circumstàncies. D’altres però segueixen empenyent i es guien pels llums de posició del que tenen davant. I alguns inconscients, amb poca visibilitat, segueixen circulant pel carril de l’esquerra a una velocitat imprudent confiant en no trobar cap obstacle.
Quan hi ha boira, i alentim la velocitat de circulació, es quan podem tornar a repensar si val la pensa córrer tant per arribar al mateix lloc, sense haver assaborit el circular de les carreteres secundàries
La carretera avança sense descans. Les línies que separen els carrils de circulació de la calçada s’acosten cap a nosaltres amb rapidesa. Penso en el pas del temps, en el pas fugisser dels moments presents, que se’ns escapen de les mans , per anar cap on ens dugui aquesta via ràpida de peatge on estem circulant i que ja no recordem en quin moment ens hi varem incorporar.
Temps efímer , que encara ho sembla més , perquè ara tothom circula per vies ràpides, ben senyalitzades , on els marges estan ben acotats i les sortides , molt ben definides.
Som lluny d’aquell circular per vies rurals, per carreteres secundaries amb encant, on t’aturaves en algun indret a gaudir del paisatge, on avançaves per la carretera sota l’agraïda ombra de plataners .
La vida no anava tant de pressa, no es corria tant per arribar al mateix lloc. Es podia assaborir el present amb una altra intensitat, sense perdre molts matisos que avui s’esvaeixen.
Jo avanço per la via ràpida, i mentre condueixo la meva vida, o al menys això em penso, veig passar a tota velocitat el paisatge que m’envolta, sense veure amb definició aquell entorn que se m’escapa. Si vull alentir la velocitat, és impossible! Hi unes normes establertes de circulació on es marquen uns mínims per poder avançar , sense topar amb els altres.
També es veritat, que hi ha gent que circula per vies secundaries, i va a un altre ritme. Que rebutja pagar un peatge per arribar abans. Que circula tranquil i s’atura on li convé . Però la gran majoria veiem passar el paisatge com en aquelles fotografies nocturnes en que les llums en moviment semblen esteles tremoloses difuminades.
Però a les vies ràpides també hi ha factors que n’alteren el seu funcionament eficient, que fan que s’alenteixi la velocitat de circulació. Un factor es la Boira. Amb la manca de visibilitat i perspectiva, és impossible avançar al mateix ritme. Tothom es posa en alerta per evitar perills i està mes atent en el seu transit. Algú veus que s’atura al marge dret, perquè no te suficient visibilitat i no es veu capaç de seguir en aquestes circumstàncies. D’altres però segueixen empenyent i es guien pels llums de posició del que tenen davant. I alguns inconscients, amb poca visibilitat, segueixen circulant pel carril de l’esquerra a una velocitat imprudent confiant en no trobar cap obstacle.
Quan hi ha boira, i alentim la velocitat de circulació, es quan podem tornar a repensar si val la pensa córrer tant per arribar al mateix lloc, sense haver assaborit el circular de les carreteres secundàries