Cercador
La boira
Un relat de: rautortorVa venir d’hora, lentament,
amb les mans balbes, fredament,
l’alè gebrat sobtadament;
jeu confiada, mansament.
La bat el sol intensament,
ella s’ajup tossudament,
sense vergonya, insolentment.
Mes de febrer, naturalment
la boira guanya, francament.
amb les mans balbes, fredament,
l’alè gebrat sobtadament;
jeu confiada, mansament.
La bat el sol intensament,
ella s’ajup tossudament,
sense vergonya, insolentment.
Mes de febrer, naturalment
la boira guanya, francament.
Comentaris
-
La nostra boira![Ofensiu]Núria Niubó | 23-11-2012
Poema contundent, per la força del joc que fas amb els adverbis, i és que la nostra boira és així, capritxosa, obstinada, penetrant, gèlida o suau, i, sens dubte amb una arrogància que als lleidatans ens agrada.
Ella senyoreja i nosaltres ens l’hem fet tan nostra que ens agrada el seu misteri . I com diu molt bé el darrer vers, sempre guanya.
Avui, la nostra boira, ha estat gentil i ha deixat senyorejar al sol!
Original poema. M’agrada molt!
Gràcies Raül per les teves paraules, sempre és un plaer rebre els teus comentaris.
Una càlida abraçada
Núria
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140047 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma