La bibliotecària

Un relat de: Victre
Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica caguera de després del cafè i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties, faig un gest inconscient (i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. No tinc ni idea d’on em ve aquesta mania de mirar a l’interior del lavabo de les ties. Crec que quan allargo el coll per mirar per la porta del lavabo de les ties, en el fons espero veure alguna cosa així com una orgia lèsbica, plena de mamelles siliconades pròpies de qualsevol pel·lícula X americana. Imagino que trobaré una muntanya de cossos nus, que m’estan esperant per a començar a llepar-se i a introduir-se tota mena d’objectes per tota mena de forats. Com si no haguessin llocs per cardar, que la gent hagués d’anar als lavabos de les biblioteques, vaja.



Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica caguera de després del cafè i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties, faig un gest inconscient (i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalment despullada. Giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quina estranya costum, la de girar el cap quan la persona que estàs mirant es gira de sobte. Ja de petit pensava que si et quedes mirant fixament a algú, alguna força sobrenatural fa que se n’adoni i es giri amb un gest sec i ràpid cap a tu. Així que practicava i em quedava mirant a algú que estigues d’esquenes a mi, a veure si es girava. Gairebé mai funcionava.



Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica caguera de després del cafè i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties, faig un gest inconscient (i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalment despullada. Giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quan encara no he donat la segona passa, sento que crida el meu nom. M’aturo. Com que no em torna a cridar, segueixo caminant, ara més lent. Em torna a cridar. Decideixo anar veure que vol (tot i que sembla bastant evident el que vol). La torno a tenir davant meu i penso que té un cos que val més la pena que qualsevol escena lèsbica de qualsevol pel·lícula X americana. Em comença a parlar. Diu que des de que és bibliotecària s’ha fixat molt en mi. Que em troba molt atractiu. Que se’m veu molt bona persona, i que li han parlat molt bé de mi. Jo no entenc res. De sobte es posa tota seriosa i m’explica que ja té 35 anys i que com que no té parella estable (ni en pensa tenir) havia pensat en mi per a ser el pare del seu fill. Llavors em ve al cap el primer de carrera, quan al taulell d’anuncis van posar aquell cartell que demanava donants d’esperma. Hi vaig anar amb 4 col·legues (més que per les peles, per a riure una estona). No sé perquè, amb aquell cos perfecte a menys d’un pam davant meu, em ve a la memòria el lavabo del Centre de Fecundació in vitro. Allà és on ens varem masturbar en Joan i jo, mirant la mateixa revista, amb els cossos fregant-se l’un amb l’altre, escorrent-nos en el mateix moment, després d’una mirada plena de complicitat. Una mirada plena d’interrogants però immaculadament sincera.



Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica caguera de després del cafè i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties, faig un gest inconscient (i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalment despullada. Evidentment giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quan encara no he donat la segona passa, sento que crida el meu nom. M’aturo. Com que no em torna a cridar, segueixo caminant, ara més lent. Em torna a cridar. Decideixo anar veure que vol (tot i que sembla bastant evident el que vol). La torno a tenir davant meu i penso que té un cos que val més la pena que qualsevol escena lèsbica de qualsevol pel·lícula X americana. Em comença a parlar. Diu que des de que és bibliotecària s’ha fixat molt en mi. Que em troba molt atractiu. Que se’m veu molt bona persona, i que li han parlat molt bé de mi. Jo no entenc res. De sobte es posa tota seriosa i m’explica que ja té 35 anys i que com que no té parella estable (ni en pensa tenir) havia pensat en mi per a ser el pare del seu fill. L’agafo per la cintura, l’elevo un metre del terra, i la faig seure damunt la pica. Em baixo els pantalons. Abans de començar la feina me la quedo mirant uns segons, se la nota feliç. Dubto si dir-li-ho o no, però finalment opto per callar-me i fusiono els nostres cossos. No puc treure’m una rialla de revenja de la cara, dirigida amb tota la malícia que continc, cap al Joan, per haver penjat a la porta de la classe els resultats de les anàlisis del Centre de Fecundació in vitro, on es llegia clarament: Estèril.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.