la Betty Boop

Un relat de: panxample
La literatura s'ha ocupat fins a la sacietat de la recerca de la pedra filosofal o l'elixir de l'eterna joventut. No envellir mai, viure per sempre. Conservar la joventut, la bellesa , la salut, fent-se ressò de mites com el de la venda de l'ànima "Faust". Llegendes com la de les facultats guaridores del Sant Grial . La transferència de ments a altres cossos capaços de suplir les nostres mancances .

Els últims experiments realitzats a la Universitat de Harvard amb la “telomerasa” i el seu paper decisiu en la recomposició dels enzims que formen el nostre ADN, demostren que també els mamífers es poden beneficiar de processos de regeneració i rejoveniment molecular.

En principi no saben si l'efecte d'aplicar aquests tractaments poden alentir el deteriorament, frenar o fins i tot revertir-lo. La seva sorpresa és majúscula a l'advertir que els animals rejoveneixen. Un dels efectes és que els testicles dels ratolins que havien envellit, fins a perdre la seva funció reproductora, s'han tornat a convertir en petites fàbriques d'espermatozoides. És un clar símptoma de rejoveniment.

La espècie humana toca fons. Exterminacions de col·lectius per motius de raça, religió, ideologia, sexe. No pot assumir l'explosió demogràfica, la falta d'aliments provoca la mort dels menys afortunats, i amb més risc de malalties; el còlera i la sida s'encarreguen de la resta. Les autoritats s'han convertit en dictadors per preservar el benestar d'uns quants.

Centenaris i centenàries amb més empenta que els seus néts, salten, canten i ballen pels carrers “la Betty... la Betty... la Betty Boop... s'estira ... s'arronsa .. com un io-io !!”, amb els testicles al màxim de producció i els ovaris a ple rendiment.

S'atura l'evolució, el declivi pot arribar fins a la desaparició de l'espècie.

Això és un caos.

Comentaris

  • i enmig del caos, una perla:[Ofensiu]
    teresa serramia | 01-02-2011

    tu i tots vosaltres. Vols més meravella??
    aquest és el misteri insondable...
    Necessitem el caos més esgarrifós...perquè brilli més intensa la llum d'un boci de brillant..la fe en l'amor que mou muntanyes..
    Vaja, jo! Et faig sermons i tot..Això no t'ho esperves, eh? Ai aquesta iaia tan, tan tan caòtica portadora, com tu, com tots vosaltres, de la màgia de la paraula que tot ho purifica. Chao! (no sé si s'escriu així...Ai jo!)

  • Antinatural[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-01-2011

    He rebut amb alegria el teu comentari al meu “COR A COR...” ja que dius que t’ha agradat el relat, i en venir fins el teu espai he tingut la nova alegria de veure que tu també has participat en el projecte BCN, T’ESTIMO, així que potser en un futur proper compartirem llibre...
    Prenc nota que tinc la teva “Crònica...” per descobrir, i avui em dedico a comentar aquest que va primer.

    L’eterna joventut, tal com dius, ha estat una anhel per a moltes persones.
    La veritat, no comparteixo la búsqueda tal com s’ha plantejat en múltiples ocasions , o com exposes en el cas que desenvolupa el teu text: em sembla antinatural.
    Tot i no compartir aquest afany, comprenc la temptació de fugir de la mort, de fer-li una ziga-zaga al destí , de viure més temps... em sembla molt humà.

    Al començament has parlat de mites literaris; bé, doncs, t’ofereixo una versió, meva en aquest cas, del que anomenes: FAUSTA

    Et dic FINS AVIAT! i t’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • L’he llegit dos vegades[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-01-2011 | Valoració: 10

    i encara el tronaré a llegir. La ciència avança, la vellesa s’allarga, el mon es revolta, tot es capgira.
    Molt bo et seguiré llegint
    J.Lluís

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

65867 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera