La bèstia també sent

Un relat de: David d'Argent
La fera monstruosa brama, agita ales i tentacles, esquinça l’aire amb les grapes, mostra la seva col·lecció paorosa de dents. Està ferida, dèbil, arraconada… i desplega tot el seu teatre en l’esperança d’eludir la confrontació.
No és pas criatura covarda, però no és menys cert que la bèstia també tem.
Deu soldats amb piques i alabardes la burxen i la fustiguen, empenyent-la contra el fons de la cova on nia. Fidels a un pla premeditat, l’han seguit fins a les muntanyes i li han parat una trampa, barrinada amb traïdoria: una actitud mesquina que la bèstia no coneix. Triomfants, ara riuen entre ells: en fan befa i la vexen, dirigint-li insults que no pot comprendre. El to irritant, tanmateix, sí que l’afligeix.
No és pas criatura superba, però té història, té llinatge… i un orgull també.
Cansat de comèdies, un dels milhomes s’avança enardit i l’encerta en un flanc, l’agullona. El doll de sang que raja del trau alarma la bèstia, la trasbalsa, l’esfereeix. No hi ha dubte que la punta d’acer enfonsada a la carn li fa un mal tremebund, però l’odi que guia l’arma assassina encara li dol més. Si bé pot copsar les intencions dels homes, les seves motivacions no les entén.
L’agressió consumada fomenta la ràbia, i restitueix al monstre la fortitud que l’estupor li havia arrabassat. D’una simple urpada arrenca el cap al seu adversari: l’envia uns metres enllà tot fent quatre bots sanguinolents.
La fera gruny, decebuda.
No és pas criatura innocent, però el seu tarannà no sol trobar plaers en la mort…
La resta de brètols fuig cames ajudeu-me. Fàcilment, la bèstia podria encalçar-los per l’esquena i destrossar-ne uns quants. Malgrat tot, no és l’ànim de revenja allò que impulsa les seves accions. Lluny d’empaitar els que es retiren, esguarda amb els seus molts ulls les cries acabades de sortir de l’ou. Protectora, les enronda i les amanyaga al dessota de la seva anatomia horrorosa.
Crida d’alegria.
Emet un rugit victoriós.
No és pas tendra ni amorosa… però que se sàpiga, la bèstia també sent!

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Pat-Rut | 27-04-2020

    M'agrada aquest estil teu d'escriure, m'has enganxat tot el relat a la cadira. Però tinc un però... la primera frase, la que comença el relat, no sé jo si l'hauries d'haver construit diferent, per exemple, i mira com queda "Brama la monstruosa fera".
    Ja sé que cal restringir-se al caràcters estipulats del concurs i això és angoixant, però no canviaria el nombre final.

    Per revisar els escrits, jo faig servir a la xarxa la pàgina Wordcounter que va lligada amb Languagetools, entre una i l'altra m'ajuden força, tot i que al final, la decisió de com ho escrivim sempre serà personal i la nostra.

    Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

David d'Argent

3 Relats

4 Comentaris

448 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00