La benzinera

N'hi havia una en tota la comarca,podia demanar el preu que volgues per que la gent ho pagava.
Tothom te vehicle,som al segle 22 i el combustible es va acabar fa molts anys,el mon ho savia,savia que s'acabaria,pero no vam fer res per evitar-ho....nomes adaptar-nos.
Vam agafar els cotxes i els vam llençar,la gent no es podia moure,volia anar d'un lloc a l'altre pero com? no hi havia res per fer funcionar altre vegada el motor.Vam probar tota mena d'energies alternatives,pero no suposaven ni un 25% del que la gent hi consumia.
El temps passava,any darrera any i tot seguia igual....el nadal,quina data,va ser al nadal de 2120 quan tot va canviar.El govern va sortir dient-hi que ho havien aconseguit,ja era hora,tornavem altre cop al futur.
Nomes hi possarien 3 benzineres a tot el pais i la gent primer havia d'agafar el seu cotxe i comprar un petit aparell que faria que hi tornes a funcionar.
Ningú s'ho esperava,pero era veritat,funcionava!!!,ens podiem tornar a moure,anar d'un lloc a altre,aixó no en tenia preu.....rectifico,si en tenia....molt car.
La gent pagava el que li demanaven,sense problemes.el que importava de debò estava resolt,la vida va tornar a ser la que era abans.
Jo vivia al costat de la benzinera,sempre estava plena de gom a gom,a qualsevol hora del dia o de la nit,sempre,nomes n'hi havia 2 dies.....14 i 15,cada mes a aquestes dates la benzinera tancava,suposem que per omplir deposits pero no hi havia res a terra,cap forat,cap lloc per on es pogues omplir.Aixó n'era un detall sense importancia,teniem benzina no? la resta tant hi feia.
Les meves nits som sempre igual,dormo fins les 4 de la matinada i la resta despert com un mussol,lo mateix nit darrera nit,hi sec al costat de la finestra i penso,tot un dia dona molt per poder pensar,la feina,el meu cap,el sou (petit ja que ho diem).....i pau,molta pau.

14 de març,una nit que mai oblidare.Un camió molt gran,plé de policies,van possar envoltant tota la benzinera una mena de teixit el qual feia que no es veies res des de fora,trigaren mes de dues hores, en acabar tot semblava com abans,cap policia,cap camiò,res.
No ho entenia pero de tot el que havia passat,nomes savia una cosa,no volien que ens asseventesim de res,extrany,molt extrany.

15 de març,vaig anar cap a la benzinera,dispossat a endevinar que estava passant,tot desert,no hi havia nungú,alguna cosa no rutllava en tot aixó,vaig amagar-me dins d'un contenidor de brossa,ho havia de saber.....
Dos quarts de quatre de la matinada,s'escoltava un soroll,el camió....el cor em bategava a mil per hora,vaig treure una mica el cap,nomes per satisfer la meva curiositat de tafaner.....molta gent,policia quasibè tota.......un moment.......començava a baixar gent del camiò,tota plena de cadenes,amb els ulls tapats s'endinsaven a la benzinera,que estava passant? que era tota aquesta gent,vaig sentir por,molta por;de sobte vaig tenir fred al cap,tot el fred que t'hi pot proporcionar la punta d'una ametralladora a la sien.
M'hi van enxampar,sense adonar-m'hi de res em van dir que sortìs d'allà on era,pummmm,va ser l'ultima cosa que recordo,això,un terrible cop al cap.Vaig aixecar-me del terra,obrí els ulls i tot estava ple de gent,portaven cadenes i els ulls tapats........tot era fosc,la gent no deia res.....semblaven anyells camí de l'escorxador.............no............nooooo......nooooooooooooo.

Ara,ara tot agafava sentit al meu cap,les noves energies,cost zero per l'usuari,tot hi tornava a funcionar.........Ficaven a la gent a una petita maquina,senties el soroll,la carn començava a menguar,la pell s'agafava als ossos,i mories,sense dir res;al costat teu hi era el preciat liquit,l'or vermell,energia en estat pur.Com podia passar aixó,el nostre pais estava agafant la nostra vida per fer funcionar maquines.........
Hi ha 3 persones davant meu a la cua,dos........una..........................................