Cercador
La benedicció de l'estat
Un relat de: pereneri- Compartir:
Aquí dic estat en un sentit general, tant és que sigui una república, una tirania, un regne o un poble oprimit com el nostre que té una autonomia -així en diuen- de pa sucat amb oli.
Però no entenc el motiu pel qual la gent, molta gent, busca la benedicció de l'estat per a tot.
Jo entenc que l'estat, si algú diu formalment que vol formar una família i tenir fills, prengui nota d'allò, perquè hi haurà d'intervenir, que la gent tingui fills és un afer que li afecta. Aviat, possiblement, en aquella llar hi haurà nous ciutadans, criatures que creixeran i que tindran drets d'escolarització, de salut, d'atenció social. Llavors, em sembla lògic que hi hagi un registre de famílies per prendre nota.
Ara, no entenc que hi hagi gent que se'n vagi a viure amb una altra persona i, pel fet de fer-ho, ja vulgui entrar en aquell mateix registre, que l'estat en prengui nota i que beneeixi aquell propòsit. M'és igual que els dos -o tres, o quatre, per què no?- siguin heterosexuals, homosexuals o inactius sexuals. Què n'ha de fer l'estat, d'aquest registre? I jo, per què el vull? Que no puc anar a cal notari i fer testament a favor del company de pis, de la tieta Lluïsa o del cosí Ferran?
A més, en aquest punt, n'hi ha que em sembla que són una mica ximples, o potser ingenus. De veritat volen que l'estat tingui perfectament apuntades les preferències sexuals de cadascú?
Hi ha coses que no entenc, i em penso que no les entendré mai.
Comentaris
-
Les teves divagacions...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 26-04-2009 | Valoració: 10
Les teves divagacions, sempre em porten al teu terreny i em fan pensar.
Continua escrivint, que jo et continuaré llegint,
- Joan - -
T'acabo de descobrir![Ofensiu]aurora marco arbonés | 15-04-2009 | Valoració: 10
Igual que Colomb, que es pensava que havia descobert les Amèriques quan eren ja una civilització ben consolidada. Però de vegades ens passa això, que quan ens topem amb alguna cosa interessant ens pensem que som els primers en apreciar-ho.
Sí senyor, ben expressat, no sé si tens raó o no, jo, a la meva edat, ja no entro en aquestes filigranes, senzillament aprecio les qüestions ben argumentades sense més.
L'enhorabona per la teva benedicció. Amén. -
T'acabo de descobrir![Ofensiu]aurora marco arbonés | 15-04-2009 | Valoració: 10
Igual que Colomb, que es pensava que havia descobert les Amèriques quan eren ja una civilització ben consolidada. Però de vegades ens passa això, que quan ens topem amb alguna cosa interessant ens pensem que som els primers en apreciar-ho.
Sí senyor, ben expressat, no sé si tens raó o no, jo, a la meva edat, ja no entro en aquestes filigranes, senzillament aprecio les qüestions ben argumentades sense més.
L'enhorabona per la teva benedicció. Amén. -
Leviatán de nou?[Ofensiu]franz appa | 28-03-2009
Benvolgut,
No és que entri amb ganes de polemitzar. El teu text és clar, redactat amb precisió i, quant al contingut, assenyat i ben disposat de lògica interna.
No comparteixo bona part del teu argument, però sí la conclusió que extreus al final. L'Estat no ha registrar les nostres preferències íntimes, les sexuals entre elles.
Tanmateix, ja els romans van legislar sobre dret de família i sembla oportú que els estats intervinguin en les relacions econòmiques entre particulars, per tal de garantir els drets de tothom en pla equitatiu, especialment els drets dels més desprotegits. Tenia un professor a la facultat que deia que els plets més durs sempre són els que enfronten les famílies, especialment els que tracten de qüestions successòries. Els exemples privats i públics són inacabables, i tots tenim en ment "aquell" cas d'herència en què tota llei semblava poca.
Comaprtiria,en canvi, el teu argument en molts altres camps on la societat reclama la intervenció de l'Estat en un clar excés invasiu o expansiu del dret públic, sobretot el penal, que ja és una moda indeturable que hagi de tipificar qualsevol conducta com a greu falta contra la humanitat.
Salutacions, i ben retrobat, ja que feia temps que no visitava la teva pàgina.
franz
Valoració mitja: 10
l´Autor
18 Relats
81 Comentaris
25418 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
[La meva biografia coincideix substancialment amb la de l'usuari que fins fa no gaire es feia dir peres.]O sigui, vaig néixer fa moooolts anys... Està bé, no tants. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat (excepte els Reis i el patge Faruk) és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.
Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.
També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.
I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.
Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.
Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.
I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.
Una abraçada,
Pere S. Neri
setembre 2007
pereneri@yahoo.com