La belleta Maria

Un relat de: s

La Maria em diu que s'està fent vella, i jo sempre li responc que és veritat, que s'està fent bella. Ella sempre somriu.

És una perla en un paller. En tot, fins i tot en el seu nom, és singular. Maria, em direu, n'hi ha a mils. Però el que no sabeu és que el seu nom no el deu a la Mare de Déu ni a Maria Magdalena, sinó a l'altra Maria. Sí, a l'altra, a aquella que, com expliquen els Evangelis, també va veure el sepulcre buit. M'ho va explicar ella mateixa el dia que em va comprar la mona a Barcelona després d'anar a missa a l'església del Pi.

El dia que em va portar a Montserrat li vaig preguntar perquè duia una creu al coll. «Per a recordar-me del meu orgull.» Però si tu no n'ets pas, d'orgullosa, vaig pensar, encara que no li vaig dir. No sé com, em va sentir i em va dir que algun dia ho entendria, i això espero.

Jo sempre li dic que no acabo de creure'm el que diuen els Evangelis, i ella sempre somriu i em diu que tot és més senzill del que sembla.
Un dia que érem a la platja li vaig dir que els miracles de Jesús eren el que no m'agradava, perquè hi ha coses que diu que estan molt bé, però les coses sobrenaturals fan que tot es torni irreal.
-Tu et creus de debò que va caminar sobre les aigües?
Ella tornà a somriure i em va dir que no havia de tenir por en creure en els miracles. Em va dir que la sorra era un miracle, i les gavines, i l'aigua i les onades, i la meva mare i el meu pare i els meus germans i jo mateix. Que si crec en ells (o sigui, que si em crec que existeix tot plegat), ho vulgui acceptar o no, ja crec en els miracles.
Però jo no ho acabo d'entendre, perquè no és el mateix.

Hi ha una paraula que li agrada molt. Sempre m'acaba parlant de la humilitat.
-Sense humilitat, tot és en va. Si poguessis demostrar-ho tot, posseir la veritat et tornaria orgullós. Però la fe és el coneixement més humil que hi ha! Això sí que ho entens, veritat?
Més o menys, vaig pensar, i ella va somriure i m'ho va intentar explicar. Em va preguntar què passaria si li digués a l'Albert, el meu amic, que jo creia que Jesús havia caminat sobre les aigües. Jo li vaig dir que l'Albert em diria que estic sonat, i que no li podia dir allò perquè no m'agradaria que ell pensés que no hi toco.
-És clar, perquè et faria molt de mal que l'Albert et menyspreés.
Vaig pensar que sí, que seria fotut.
-I si fossis del tot segur que Jesús ho va fer... posem pel cas perquè tu mateix ho haguessis vist... et faria el mateix mal?
Vaig quedar-me callat una bona estona, pensant en el que m'havia dit, perquè a mi raonar em costa. A vegades em dóna la sensació que la Maria és més intel·ligent del que sembla. Finalment vaig arribar a la conclusió que sí que em faria mal, però no el mateix tipus de mal. M'enfadaria perquè l'Albert no em cregués una cosa que era veritat perquè jo l'havia vista.
-Perquè tu tindries la raó, no?
És clar, vaig pensar. I ella va somriure.

La Maria mai acaba d'explicar-te les coses; sempre em diu que, si jo vull, algun dia el mateix Déu em començarà a explicar tot allò que no entenc. I si no vull? Em va dir que, en realitat, Déu ja ha començat a treballar.
Jo l'únic que sé és que s'està fent bella.

Comentaris

  • nonaoik | 07-09-2008

    ei vaig llegi el mail i al final e llegit els 2 relats! He de dir k ma sorpres llegir un text teu, trobo k es algo kom tu vas di "intim" i no timaginava escirivint pro està molt be. M'ha fet gracia les paraules axi kom cultes k has fet servir, i al 2n allo de les paraules sueltas k diu la gen gran com en castella exagerat es mol encertat. Ets un gran fan de l'esglesia i religio e!XD el prime mes de lestil filosofic i abstracte , m'ha recordat un conte d'aquells de quan feia la cataquesi, pro al segon no t'has estat de parlar-ne. De totes maneres el que crec que es mes importan es k hagis aconseguit fer uns relats que estan prou be i que els hagis posat en public.
    Escriu més!

  • Humilitat i Bellesa[Ofensiu]
    mengshan | 07-09-2008 | Valoració: 10

    El relat de "La belleta Maria" mostra d'una forma molt clara la sencillesa de la fe. Creure no és més que ser humil i això és el que porta a la vertadera felicitat! La humilitat és la clau per entendre totes les coses. Qui cerca amb humilitat trobarà la veritat i per tant la felicitat.
    És una passada com jugues amb les paraules canviant per exemple "velleta" per "belleta", d'una forma que contraposes l'edat avançada de la Maria (vellesa) amb la seva bellesa (amb "b" alta!). Una dona gran i físicament degrada, però d'una bellesa interior infinita. La qual és la característica més important d'una persona, ja que com dius en la teva biografia: La Bellesa salvarà el món!
    Felicitats, Ignasi! I continúa escrivint, que pots fer molt de bé a les persones que busquen la veritat, però no saben com fer-ho!
    Meng Shan

  • escrius [Ofensiu]
    ANEROL | 06-09-2008 | Valoració: 9

    molt amè, de manera senzilla,entenible.

  • La vella… bella[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 06-09-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat! De vegades, a mi, se'm fa difícil saber el per què una cosa m'agrada o no… Potser també passa com la fe: la tens o no la tens.
    De moment, crec en tu com a nou relataire. Continua, continua.
    Felicitats!
    Joan

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

s

3 Relats

7 Comentaris

4049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75