La bellesa nova

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Era un jove que seguia el manifest de Marinetti, que afirma que «la grandiositat del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil de cursa amb el capot adornat de tubs grossos semblants a serps d’hàlit explosiu ... un automòbil brogent, que sembla córrer sobre metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia».

A més de la bellesa nova, estava enamorat d’una noia

La noia i ell anaven a passejar. Ell li explicava els avenços de la tècnica i els grans viatges. La noia se l’escoltava però en el cap en tenia un altre. Ell se n’anava amb l’esperança dels il·lusos.

Un dia, la noia va veure l’altre amb una noia i va considerar l’il·lús. La noia li va posar el cap sobre el muscle i tot va quedar enfosquit per una gran ombra, brogent. Una gran massa passava per sobre d’ells.

-És un aeroplà? – va demanar la noia mentre s’abraçava a ell.
-És el Zeppelin – va mirar al cel i allí estava el Zeppelin.
No va poder més i es va alçar per mirar el Zeppelin. La noia també es va aixecar, es va mirar el Zeppelin i va marxar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: