LA BELLESA NO EXISTEIX

La noia que en aquells moments va aparèixer a la pantalla de televisió no podia passar desapercebuda de cap manera. La seva exuberància corporal, el seu posat provocador, el seu exhibicionisme i el seu llenguatge desvergonyit, no ho feien possible. De ben segur que aquesta era la seva pretensió i tant que la va aconseguir, redéu! En veure-la, un dels parroquians del bar del poble va exclamar en veu alta, adreçant-se als companys de taula... —Guaiteu quina bellesa! Els companys de taula van assentir. L’home assegut a la del costat es va girar i amb l’èmfasi que li era habitual, va dir... —La bellesa no existeix! I és va quedar tan ample. Per a molts aquell personatge estava ben sonat, però tothom se l’escoltava. Deia coses interessants i originals. Algú va gosar intervenir.. —Què dius...què la bellesa no existeix?

Adoptant una actitud magistral, digué... —Algun de vosaltres pot definir què és la bellesa? S’encetà una animada i caòtica controvèrsia, sense cap resultat concret. Ell ja s’ho esperava, per això va afegir... —Amics meus, heu exposat les vostres opinions subjectives sobre la bellesa, però no m’heu respòs la pregunta... —No la podeu definir, perquè, objectivament, la bellesa no existeix. És ben cert que la societat estableix uns canons de bellesa com a referència, i que varien segons l’època històrica, les distintes civilitzacions, les races i les cultures. Però només és un codi, una interpretació, un ideal de bellesa. No és una definició. —Dic que la bellesa no existeix perquè existir és ésser, algú o alguna cosa, real. I què és una cosa real? Real és allò que té existència efectiva en oposició a allò purament mental o ideal, aparent o fictici, o simplement simbòlic, etc. —Aleshores us pregunto... La bellesa és una cosa real que te una existència efectiva o és un concepte mental o ideal? Per a mi és un concepte mental, ideal, una interpretació absolutament subjectiva. És per això, doncs, que afirmo que la bellesa no existeix.

Es va armar un sorollós rebombori. El guirigall només va durar el temps just fins a l’inici de la retransmissió, en directe, del transcendental partit de futbol que donaven per la pantalla gegant de televisió instal•lada al bar del poble. Això si que tenia una existència efectiva i era real. Allò d’abans només eren les elucubracions mentals d’un vell que començava a repapiejar...