La bella melodia

Un relat de: Arbequina

De sobte, una bella melodia de flauta els envoltà. Sonava llunyana, com si vingués de tot arreu, i molt tènue. El seu dolç divagar, una improvisació semblant a la que fan les aus per enamorar-se, els anava posseint l'atenció, seduint-los i meravellant-los amb cada gir, sempre inesperat, que feia. Mai havien sentit res semblant; tan profundament inspirat, tan inversemblantment senzill i alhora tan treballat, que si la perfecció existís - jo opino que no -, hauria de veure's encarnada en aquella sublim lletania de notes.

Comentaris

  • Per cert...[Ofensiu]
    brideshead | 03-10-2007

    com que m'he engrescat tant escrivint el meu comentari, m'he oblidat d'una cosa important.... el teu relat no conté, en aquest cas, cap falta d'ortografia. Per tant, et premio amb un 10 i 300 somriures... ;-)

  • Un d'aquells moments màgics[Ofensiu]
    brideshead | 03-10-2007

    que et transporta a un altre estadi, a una altra dimensió, mentre s'inunda la sala amb una calidesa de difícil descripció.

    I has retratat aquest instant màgic amb un traç de ploma fina, delicada, intimista. En la senzillesa i en la exactitud de les teves paraules és on s'hi troba el bell resplandor sonor d'unas precioses notes de flauta que sonen, talment, com si...

    "El seu dolç divagar (fos) una improvisació semblant a la que fan les aus per enamorar-se..."

    Preciosa i tremendament encertada, aquesta comparació.

    Crec que tens raó; personalment, jo que tinc passió per la música clàssica, m'identifico plenament amb la teva percepció del que seria la perfecció -si existís-: res més pur, més sublim, més captivador, que unes notes que, com el dolç cant d'un ocell s'escampen, harmonioses i acompassades pertots els racons d'un Palau de la Música (per citar un dels espais musicals més bells i entranyables).

    Sí, és cert, també n'hi ha d'altres de moments que s'aproparien a la perfecció. Però en la meva opinió, aquest de la música és un dels més plaents.

    El teu petit relat és, com el moment que descrius, senzill i treballat. I per breu i condensat, aconsegueix fer ressaltar cada mot que has escrit.

    He anat a buscar el teu primer relat... i m'ha permès adonar-me de l'excel·lent progressió de la teva prosa. Em sembla que no m'equivoco si et dic que crec que et vas sentint cada cop més còmode escrivint relats cada cop més llargs i, sobretot, descriptius, tant de paisatges i llocs, com d'aquest ventall tan ample de sentiments que tot sovint es reflecteixen en els teus escrits.

    I per acabar, deixa'm només afegir que em sento molt feliç de saber que els meus comentaris, per crítics i sincers, poden servir-te per seguir entestant-te en aquest projecte que és escriure. I ja que et vas quedar 'encuriosit' per unes certes paraules mal emprades, així que pugui te'n faré un 'resum'. Per sort, tu tens el correu a la bio... ;-)

    Ah! i discrepo amb una cosa... jo no hauria mai titllat aquest relat de 'fantàstic'. Hauria posat 'poesia' perquè una prosa tan delicada com aquesta, que, fins i tot, obliga a ser llegida en veu baixa per poder arribar a sentir la flauta, és poesia. Una altra mena de poesia, sí, però poesia al cap i a la fi. O és que només es pot trobar poesia en uns versos? Per a mi, hi ha poesia en mil i un moments de cada dia, i espero no deixar mai de saber-la descobrir, perquè crec que fa que la vida sigui molt més planera, molt més gratificant.

    I bé, Arbequina, fins ben aviat, doncs!

    Una abraçada ben forta...virtual però no fictícia!

  • Notes amb una poesia[Ofensiu]
    1101ilime | 22-04-2007 | Valoració: 9

    De sobte he quedat meravellat de veure com una poesia amb parla de música,
    i no serà que totes les cançons son inspirades de la poesia.
    Jo, la meva afició es la música i desprès la poesia
    Molt agraït pel teu comentari de la meva modesta poesia.

  • hi ha melodies[Ofensiu]
    gypsy | 29-10-2006 | Valoració: 10

    que sí fan albirar la perfecció, encara que aquesta sigui subjectiva, doncs tots els humans som diversos.

    M'agrada la serenor que traspua el teu relat, la placidesa, la bellesa i la suavitat que llisca inevitable,
    com les notes musicals.

    Bon relat i molt bon títol!

    petons

    gypsy

  • Crec que està bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-07-2006 | Valoració: 7

    Un relat senzill, bastant ben elaborat, simpàtic...

    En el cantó crític, crec que li falta més longitud de text, i també que sigui més explícit el que vol explicar (si és que té un tema molt definit, cosa que, d'altra banda, potser no és imprescindible en un relat).

    De totes maneres, veient un cert talent, et poso un notable simple (prefereixo no dir-ne "un notable baix").

    Salut!!!

  • Arbequina,[Ofensiu]
    filladelvent | 11-06-2006

    gràcies pels teus amables comentaris. he comprovat llavors que no creus en la perfecció, i ara, en aquest relat, se'm fa patent: fas comentaris i puntues amb nous, i creu-me que sé a què et refereixes: el 10 no existeix, és la plenitud, la perfecció: un engany, perquè la perfecció mai pot ser universal.

    M'alegro de conèixer la teva obra. Continuaré llegint-te i comentant-te,

    -Filladelvent-

    PD: en "Et crido endins" em comentes que ho veus una declaració d'amor a la poesia, i després em dius que pels meus comentaris creus que és possible que no l'encertis; no sé què t'ho ha fet pensar, doncs realment l'has ben encertat: és una confessió del que és per mi la poesia, de com és la poesia que faig jo i de "qui" és el "tu" del qual parlo en la meva poesia: només és ella mateixa, quan la somnio en la soledat...

  • Atrapada![Ofensiu]
    Unaquimera | 01-06-2006 | Valoració: 10

    Una passejada per una tirallonga de sons, que produeixen la fascinació que exerceix l'impalpable, l'eteri, la bellesa.

    Una súplica emesa per un instrument llunyà en mans d'algú desconegut que ens fa arribar la seva creació, la seva nota, la seva veu: com un relat escrit per no-se-sap-qui...

    I atrapa, com el teu breu text, que m'ha encisat i m'exigeix que torni per llegir més coses teves.

    Estic molt satisfeta d'haver-te llegit i descobrir-te com autor i t'envio una abraçada ben melodiosa per celebrar-ho,

    Una quimera

    Per cert, m'he quedat amb el dubte de si som veins...

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.