LA BASILICA MENOR DEL SAGRAT DEL COR DEL TIBIDABO.

L’Antoni Calvo Uribe publicava unes fotografies d’aquesta Basílica Menor , obra d’Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), títol que li fou atorgat l’any 1923 pel papa Pius XI que al ensems el nomena ‘cambrer de capa i espasa del Papa’ , títol honorífic del Vaticà, justament pel seu treball al Tibidabo; el lema nobiliari que escolli fou ; Domine dilexi decorem domus tuae ("Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa"), el temple fou acabat pel seu fill Josep Maria de Sagnier i Vidal, II marquès de Sagnier.

La descripciò tècnica ens diu que és un difici és de planta quadrada, de la qual surten tres absis, i presenta una gran torre central i quatre de més baixes que delimiten els quatre vèrtexs del quadrat, en els quals es col•locaren les escultures dels Dotze Apòstols, de Josep Miret. La façana principal té tres cossos: el central, més ample, presidit per la figura de l'arcàngel sant Miquel a l'arc de l'entrada principal, i la de sant Joan Bosco al frontó superior. Sobre la porta esquerra es troba l'estàtua de santa Teresa de Jesús i, sobre la dreta, la de santa Margarida Maria Alacoque. Sobre la porta s'obre una galeria d'arcs ogivals amb traceria.




L'aspecte exterior del temple és el d'un recinte emmurallat fortificat de pedra de Montjuïc, presidit per un monumental temple neogòtic amb una doble escalinata d'aire monumental. El conjunt està format per una cripta interior i l'església superior, amb planta central amb cúpula sobre vuit columnes. L'estil del conjunt es basa en una línia romànica combinada amb el temple de verticalitat gòtica, cobert amb una cúpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) (destruïda el 1936) i substituïda per una altra de Josep Miret Llopart (Barcelona, 1908-1979), de 1950.

A la Capella del Sagrat Cor de Sant Miquel de Villavecchia, Sagnier confiarà la decoració a Marès.




L'interior està dividit en tres naus amb absis semicirculars, amb vitralls i quatre rosetons a les façanes. A l'altar major destaca el gran crucifix obra de Joan Puigdollers. Els vitralls del presbiteri estan dedicats a sant Pius X, sant Joan Evangelista, santa Margarida Maria Alacoque, sant Pau i sant Joan Bosco. L'altar esquerre té cinc vitralls dedicats a distintes advocacions marianes: la Mare de Déu d'Antipolo (Filipines), la de Luján (Argentina), l'Assumpció, la de Guadalupe (Mèxic) i la de la Caridad del Cobre (Cuba). L'altar dret està presidit pel Jesús ressuscitat, obra de Joan de Puigdollers, i dedica els seus vitralls a advocacions marianes espanyoles: la Mare de Déu de l'Almudena (Madrid), la de Núria (Catalunya), la de l'Esperança, la dels Desemparats (València) i la de Begonya (País Basc).