La barca dels meus ulls.

Un relat de: onatge

Passaré d'un silenci a un altre silenci,
només canviarà el to de les paraules.
Nascut d'un silenci bategant
tornaré a un silenci claudicant.


Per camí de camins, però la vida
em farà fora per la drecera...
Les flors perfumen el teu record,
però l'últim moment serà
un coixí de records.
Potser el silenci dels difunts
és l'eco de la solitud.
L'última abraçada
tindrà les mans fredes...
En la darrera besada
els llavis seran una ferida
de cristall oberta.


Després del florir amb la primavera
entrarem en la tardor profunda...
El vent ja no ens pentinarà els cabells,
ni la rosada ens donarà
vida al cos...
Serem el que som que és
el que hem sigut sempre.
El temps s'haurà corcat com les dents.
Les meves llàgrimes ja no tindran
la barca dels meus ulls...

onatge

Comentaris

  • Real, però trist...[Ofensiu]
    brins | 30-07-2009 | Valoració: 10

    "les meves llàgrimes ja no tindran...
    la barca dels meus ulls"

    Preciosa, aquesta metàfora!

    Tinguem l´esperança que altres barques ens
    transportin a un nou món que, com a mínim, sigui tan bell com aquest, amb el mateix verd, amb el mateix blau...

    Una abraçada,

    Pilar

  • Però la vida seguirà[Ofensiu]
    galionar | 29-07-2009

    I com fa milers i milers d'anys, la teva saba haurà fet florir nova vida, i la teva llavor farà créixer nous arbres que aixoplugaran els ocells. I t'apagaràs lentament, sense recança, mentre que potser en el cel s'encendrà una estrella nova.
    Sí, la mort d'un mateix també pot ser bella. Per als qui quedan, ja és una altra història...

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393957 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com