La balança cap a un costat

Ve la noia cap a mi,
amb rapidesa
amb decisió.

Porta un ganivet a les mans,
porta una cara d'odi
i em poso a fugir.

Em persegueix,
dia i nit, a tota velocitat.
Demano clemència.

Li demano perdó,
ella no articula paraula,
sols ve cap a mi.

Estreny les dents,
m'agafa amb una mà
i amb l'altra aixeca l'arma.

M'apunyala quatre cops,
tots a l'esquena
i visc durant uns segons.

Però just abans de caure
i amb el darrer alè,
dic "t'estimo".

I un cop estic a terra,
sense vida,
diu "perdona'm".

I des del cel,
em pregunto:
"i ara què pretens?"