La balança cap a un costat

Un relat de: Bolet

Ve la noia cap a mi,
amb rapidesa
amb decisió.

Porta un ganivet a les mans,
porta una cara d'odi
i em poso a fugir.

Em persegueix,
dia i nit, a tota velocitat.
Demano clemència.

Li demano perdó,
ella no articula paraula,
sols ve cap a mi.

Estreny les dents,
m'agafa amb una mà
i amb l'altra aixeca l'arma.

M'apunyala quatre cops,
tots a l'esquena
i visc durant uns segons.

Però just abans de caure
i amb el darrer alè,
dic "t'estimo".

I un cop estic a terra,
sense vida,
diu "perdona'm".

I des del cel,
em pregunto:
"i ara què pretens?"

Comentaris

  • Poesia...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2007 | Valoració: 10

    ...que et fa pensar, si més no en la maldat humana o la simple naturalesa humana, és l'odi l'altra cara de l'amor.

  • EI,QUIN MAL ROTLLO!!![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-07-2007 | Valoració: 8

    DES DEL CEL NOMÉS POTS DIR: JA NO HI SOC, UNA MORT FRUIT DE LA VIOLENCIA DE GÈNERE. ES UN TEMA QUE DONA TANT COM ES VULGUI, FINS HI TOT PER FER-NE UN VERS. ES XULO, PERÒ CRU.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: