L´ORFE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona de mitjana edat mira la truja i els garrins i somriu , són preciosos ,queda embadalida mirant com mamen de la seva mare, es faran grans i pensa en el dia de la seva concepció.
Aquell dia feia molta calor i ella portava la truja en el que dient "menar" amb el mascle d´una casa veïna. Feia menys d´ un any que havia ajudat a amortallar la dona del pagès, ho va sentir molt ja que la tenia en estima, era de les poques que no la mirava malament i no hi posava pegues en tot. Ella havia vist que habitants del poblet es referien a ella com la forastera, la filla de l'estranger i la que així que tenia una mica temps li agradava llegir. Una mare de dues nenes s´hauria d'esmerçar més en fer mitja o potser en resar el rosari o anar més a missa. Ara ella semblava anava a la seva i no feia cas a gaire ningú, això si sabia cosir molt bé i les nenes anaven ben vestides i netes, això ho havien de reconèixer, però no era una d´elles.
Recorda que el primer que va veure en arribar a la masia va ser el nen i el vidu , el nen anava brut i esparracat i el pare portava una camisa, que havia sigut una camisa de dormir de l´esposa la Teresa , amb randes i tot. Es veia que amb unes tisores havia tallat el que sobrava. La màquina de cosir que l´amiga feia servir, estava enmig de la plaça, es veia l´home potser havia intentat cosir sense sortir-se'n.
En Pau al veure-la arribar amb la truja la va ajudar a portar-la a la cort amb el mascle i la va fer passar a dintre la casa.
- Maria beu una mica de vi va dir-li fa molt sol, és fresc del celler
- No, gràcies va dir la dona, ara si teniu un càntir d´aigua si que ho agrairia, m´entres els.
seu fet.
La dona va veure que d'ençà que havia mort la dona ningú havia netejat res, i les gallines corrien pel menjador. El vailet que va veure que alimentat si ho estava, li va portar un càntir d´aigua fresca de la font, ella es va treure de la butxaca un parell de caramels i els va donar al xicotet, sis anys pobret sense mare !, igual d´edat que la seva filla petita. I quasi se li humitejaren els ulls.
M´entres parlaven l´home li va dir tenia una llocarada de pollets i per por no els hi menges la guineu els tenia en un calaix de la calaixera del seu quarto, on dormia amb el nen. La dona no va dir res, però ja va veure que no se'n sortien gaire bé, el nen i el pare.
Al cap d´una estona va agafar la truja , va pagar al veí i va marxar a casa seva.
Ara que s´apropa Nadal pensa que li portarà una camisa cosida per ella mateixa, un jersei que com que ella no en sap, el va teixir la seva germana amb llana que li va portar. Ha comprat un cavallet de cartó no gaire gran, però és un joguet i una pilota que havia sigut de les filles i que ja no hi juguen i junt amb una rajola de torrons i neules que també ha fet la germana, que hi té bona mà i junt amb ella aniran a veure al veí . Aniran amb l´excusa de què li vol dir que els porquets fills del seu mascle, són molt bonics. I aprofitaran per portar-li els regals pel nen, que de segur que per Nadal ni per Reis el pare no pensarà en res. La pena el corseca pobre home!
Al seu home no pensa didr-li res, no creu tingui la sensibilitat per entendre el cas, la germana si.

Comentaris

  • Formosa història[Ofensiu]
    brins | 29-11-2019 | Valoració: 10

    Un nou relat, una nova història que delecta el lector perquè aconsegueix encuriosir-lo des del principi fins al final.

    brins

  • Les trulles.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt agradable de llegir, on les truges són les protagonístes de tot el que passa al voltant de la casa i dels seus menesters.
    M'ha agradat llegir-ho i té molta decisió en l'àmbit dels pobles antics.
    Salut.
    Perla de vellut

  • La soll de les verres[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-11-2019

    Una bona descripció de les coses que passen als pobles, no sempre tan bucòliques com es diu. Molt ben lligat amb la independència i generositat de la protagonista i amb la mala vida que el vidu i l'orfe es veien obligats a dur.

    Al meu poble una truja es diu "una verra"
    i una cort "una soll" (i de vegades "un asoll").

  • Publicat[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 28-11-2019 | Valoració: 10

    Gràcies;

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/?p=2359

    Recorda que estem oberts fins passats els reis.

  • Ruralisme[Ofensiu]
    Nil | 27-11-2019 | Valoració: 10

    Com és nota que que la teva minyonia ha estat amarada de ruralisme... les teves entranyables descripcions d'a pagès ens fan, als que també ho hem viscut en major o menor intensitat, reviure unes imatges, olors, sorolls i sensacions en general que mai més tornaran... gràcies per la teva destresa en crear atmosferes d'altres temps....

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

392 Relats

1273 Comentaris

222521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.