L´ORELLA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Tia o Tianet com la seva muller l'anomenava era pagès, dels de tota la vida. Tenia un carro una mula, mitja dotzena de porcs unes quantes gallines i un gall i mitja dotzena de conills. A part de tot això tenia una vinya unes quantes quarteres de blat i un cirerer que pel juny donava unes cireres molt bones.

En Tianet vigilava el cirerer de la vinya com si fos un tresor, algunes vegades es va trobar que li deixaven net. I ell pobre home esperant que es tornessin més vermelles. No feien ni cas que poses un cartell que deia aixi. NO mengeu, SI EN mengeu US Morigereu TE Caramuixa . Clar ningú creia que fos així , per altre cantó ve ell que en menjava i no es moria.

Vet aquí que un dia a principis de Juny quan les cireres ja virolaven es va dir que aniria a fer migdiada a la barraca de la vinya i potser si quedaria a dormir i tot. La seva dona l'Adelaida li deia que no fes semblant cosa que per unes quantes cireres tants escarafalls. Mes ell tossut va portar menjar i va anar a la barraca.

A la tarda l'Adelaida es va estranyar veure'l venir, tenint en compte que era tan tossut. Més es va esverar més quan amb grans exclamacions li va dir se li havia ficat un insecte a l'orella esquerra i que li feia molta nosa. La pobra dona va mirar de treure el bitxo sense resultat, amb oli amb una pera i tirant aigua, res. En vista de què no podien treure'l la dona li va dir anés a veure el Senyor Francesc el metge. El Tianet així ho va fer.

A l'arribar al consultori el metge va agafar instruments, va mirar i remirar l'orella i res va veure. Al final li donava unes gotes m'entres li deia. Vagi-se'n home, no hi té cap cuca a l'orella, jo ho he mirat bé.

En Tianet es mira al metge i li va dir. Sí que li tinc , si fins i tot sento encara els espeternecs.

No home va dir el metge, ho he mirat i no.

Doncs miri senyor metge vostè ha mirat l'orella dreta i jo el tinc a l'esquerre.

Miri senyor metge les orelles no son com un túnel ?.

No home no, va dir el metge i efectivament li va treure un insecte.

En Tia es deia anant cap a casa seva, que els metges avui no saben res, mira que tenir de dir-li la orella !!!

Comentaris

  • Parant l'orella als teus textos...[Ofensiu]
    Israel Satienz | 28-02-2017

    ...i deixant clar, per endavant, que et parlo des del més absolut respecte i amabilitat, sense ser jo -ni creure-m'ho pas- cap eminència de les lletres (cosa que es fa palesa en la mediocritat i la manca de correcció formal i estètica de molts dels meus escrits i “poemes” (per anomenar-los d’alguna manera...), et seré sincer. Confesso que, mirant-me alguna vegada molts dels teus relats, sentia que em mancava alguna cosa en ells, que em fes apreciar que el que feies era “literatura”, pròpiament dita (sense entrar en detalls sobre si el que “comunicaves” m’agradava més o menys). Entenent jo la paraula literatura -des de la meva humil percepció- com una combinació equilibrada en la composició escrita, que inclogui certa originalitat creativa, amb un ús d’un vocabulari ric, adient i acurat, amb el nivell ortogràfic i gramatical que se li pressuposa als bons coneixedors i/o als bons aficionats lletraferits de la llengua, els quals, en general, duen incorporada, de sèrie, la voluntat de mesurar la qualitat global d’un text (a tots els nivells) abans de publicar-lo.
    La veritat és que sentia certa deixadesa en la teva forma de fer emanar les paraules; les construccions oracionals que feies em resultaven de vegades visiblement inadequades o em semblava tot plegat, un exercici de transcripció maldestra de fets anecdòtics amb poc interès, massa col•loquial i poc destacable com a fet literari; sovint amb alguna errada tan evident com evitable, si apliquessis només un xic de voluntat de fer una segona ullada al propi text, abans de mostrar-lo al món (ens passa a tots, per descomptat, però en el teu cas em sobtava que fos tan habitual)
    Potser és per tot això que no entenia com era que tanta gent et llegia amb cert entusiasme, aparentment de sincer interès pel que escrivies. Fins i tot, pensant d’una manera bastant injusta, havia començat a prendre forma dins la meva consciència, la idea de la teoria de “l’espiral del silenci”, que pels qui no ho sàpiguen, és una teoria de la psicologia que afirma que les persones, adapten la seva manera de comportar-se a les opinions predominants en el seu entorn (relatsencatalà en aquest cas), i que per tant, tenint tu tants lectors, les opinions minoritàries i diferents com la meva, simplement no es manifestaven i s’emmudien, davant la sensació que la tendència d’opinió majoritària era la vàlida i que els poquets que pensaven com jo s’equivocaven. I segurament era així, que ens confoníem, doncs afortunadament, com que jo em considero de ment flexible i no sóc pas un “ultra” de totes les meves impressions inicials sobre les persones i sobre allò que fan, sempre torno a reconsiderar la possibilitat d’anar errat.
    LLavors, després d’haver-te rellegit una mica més “obert de ment”, he arribat a la conclusió que certament, fora d’aquest estil tan propi, d’escriure senzill i amb naturalitat descuidada (algun dia ho provaré jo també), tens una capacitat envejable per enginyar històries i ets una gran observadora de la realitat, amb una facilitat que molts voldríem tenir personalment per a nosaltres, i això és de destacar, sens dubte, perquè algunes invencions com aquesta de L’ORELLA, constaten que tens desimboltura per a combinar historietes de to graciós amb situacions certament originals (ara recordo també aquella del cotxe, en la qual acabaves asseguda al seient del darrera pensant-te que havies obert la porta del davant, la del conductor).
    A més, essent conscient que tu mateixa en la presentació del teu perfil, parles des de la humilitat, dient que simplement estàs plena d’històries, i assenyalant el teu agraïment davant la comprensió dels demés..., m’he n’adono, que estava tractant la teva obra amb certs prejudicis meus i essent jo poc considerat, per oblidar-me de la raó que a gairebé tots ens ha portat a escriure aquí, que no és altra que voler compartir alguna cosa de nosaltres mateixos amb el món, amb l’objectiu que aquells qui vulguin, l’abracin amb sinceritat, i a qui no els agradi... que passin de llarg i ens deixin ser feliços. Sort que l’Israel Satienz humà i sensible, no se n’oblida de prendre’s la pastilla de la filantropia, de tant en tant.

    Que segueixis gaudint i fent gaudir moltíssim amb el que fas Montserrat. I millorant... i sorprenent-nos.

  • Zum,zum[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Quina angunia, pobre Tianet. Un relat fresc i natural. M'ha agradat

  • El túnel interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Caram, estic veient el cuc amagant-se dels estris que li van ficant al pobre Tianet. Veniu per aquí?, me'n vaig per allà... Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • POBLET | 18-02-2017 | Valoració: 10

    conèixer un senyor de muntanya, que hem va explicar que a ciutat en un hospital li havien fet una "eco-García" ja que patia de la "prostituta". Una meravellosa interpretació d'uns mots molt coneguts. Molt bon relat, Montserrat.
    Una cordial abraçada.

    JOSEP MARIA

  • molt bo[Ofensiu]
    Karin | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Hahaha, encara ric, molt bo

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

255 Relats

778 Comentaris

98883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.