"L´OR DEL FLUVIÀ"

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ

Quan la Ramona, de la porta estant, es girà per a donar la última llambregada al local, no s´adonà, lluny com era, que la cafetera degotava. Donà mitja volta a l´interruptor de la llum, i el cafè es quedà a les fosques, negre com gola de llop. El degoteig es convertí en un rajolí prim com un fil de seda. Quan l´últim vianant abandonà el firal, el rajolí s´havia engreixat considerablement. I, quan es féu gruixut com el dit petit de la mà, la reixeta de la cafetera començà a vessar-se. Primer pel marbre i, després, fusta avall fins a terra, per darrera del taulell. Quan ja tota la vila dormia, el cafè sortia per sota de la porta, firal avall. Convertit, poc després, en un riu, s´anà estenent pel casc antic i pel carrer de Sant Rafel, plaça Clarà enllà, pel passeig de Barcelona, fins arribar a trobar-se, transformat ja en riuada, amb les aigües del Fluvià que es tenyiren d´un marró tirant a negre. La màgia pròpia dels somnis fa que, aquests, s´escapin de tota llei i, així, en la visió de Tristany Altarriba, s´invertí el curs natural del Fluvià, precipitant-se furiosa la riuada, pont enllà cap a Sant Roc. En arribar a la font, el pòsit del cafè s´anà dipositant al fons del riu i, a partir d´aquest moment, les aigües tornaren a fluir transparents. El pòsit anà formant una massa compacta, d´una densitat fora mida.
A trenc d´alba, quan el cafè deixà de rajar, el pòsit havia format roques d´una mida considerable i més pesants que qualsevol dels materials coneguts. Tan bon punt els vilatans descobriren el fenomen i l´estudiaren, arribaren a la conclusió que. allí, al fons del riu, davant mateix de la font de Sant Roc, hi havia tant de cafè com el que, en aquell mateix moment, s´estava torrant arreu del planeta. I això significava un enorme grapat de duros. Per aquest motiu anomenaren aquells blocs de cafè compacte: l´Or del Fluvià.




Comentaris

  • El meu comentari, doncs, ...[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-01-2011

    seguint el teu exemple, també consistirà en apropiar-me de l’anterior, jajaja!

    I, per suposat, tal com vas fer tu mateix ahir, inclou una confessió:
    T’agraeixo la sinceritat amb què m’has fet arribar el teu antic sentiment envers una autora desconeguda, i m’alegro que hagi anat canviant després d’haver compartit mots.
    Com que sóc optimista de mena, fins i tot, m’atreveixo a esperar que algun dia arribem a considerar el nostre vincle com una bona i sana amistat virtual i literària.
    Llegir-nos és, evidentment, una bona manera d’anar-nos coneixent i continuar compartint, així que seguiré obrint els teus escrits... i ara que ja ens hem confessat, potser fins i tot comentant-los! ;-))

    T’envio una abraçada daurada,
    Unaquimera

  • Curiós[Ofensiu]
    dacar | 17-01-2011

    Hola,

    gràcies pel teu comentari. He passat per "aquí", a tafanejar relats teus i aquest m'ha semblat molt original, m'ha agradat.

    He vist les gravacions i us desitjo molta sort en aquesta aventura.

  • M'AFEGEIXO...[Ofensiu]
    Enric Vilalta | 10-01-2011

    ...al realisme màgic que apunta l'anterior comentari. M'ha agradat molt, molt, molt, de debò, i això que sóc un rata amb els elogis. On puc trobar la novel·la? Aquesta barreja de somni i de mitologia de poble també m'ha recordat Jesús Moncada. No sé què més dir.
    Ah, si, ha sortit la 2a entrega de "La veritable història de Lot", tot i que, vist el nivell, millor que llegeixis altres coses d'aquest escriptoret.
    Felicitats.
    Bon Any
    Etc.

  • Hola Jaume[Ofensiu]
    Frèdia | 08-11-2010

    Dedueixo que aquest text és un bocinet de novel·la, si més no el protagonista és el mateix. Aquest episodi m'ha agradat molt. Està molt ben narrat. Aquest or del Fluvià té tot l'aroma i el sabor del realisme màgic. M'ha recordat una mica l'estil de Garcia Márquez a contes tan meravellosos com "El ahogado más hermoso del mundo" o "Los funerales de la Mamá Grande". Fins ara no t'havia llegit mai i considero que ets una bona descoberta. Et faré més visites.
    Fredia

  • envial amb una imatge a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-11-2010 | Valoració: 10

    bona brevis !

    E text en un arxiu word, que adjuntres a lpemail adreçat a tribuna@guimera.info

    la imatge del Fluvià [ que t'agradi a tu ] amb una bona resoluci´po com annex a l'email, NO DINS DEL TEXT.

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

29805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.