Cercador
L´OLLA EXPRÉS
Un relat de: montserrat vilaró berenguerA vegades a la vida diem coses i fem coses que a la practica no les fem pas com diem, sigui conscient o inconscient.
Una vegada estàvem tres amigues a casa una d´elles, les tres érem
mòlt amigues de les de sempre vaja, que havíem anat a l’escola plegades ens havien casat i teníem tres fills mes o menys de la mateixa edat.
Aquell dia ens varem reunir a casa l´ Anna desfruitàvem de un berenar tranquil i plàcid, els tres nens jugaven a la catifa del menjador cuina. El pis era nou i entrava un sol que enamorava. El vent feia voleiar una cortina que donava a un terrat ple de flors i amb un magnífic sofà a la sobra de una pèrgola. El pis era nou de trinca, crec recordar que celebràvem l’estrena.
A la cuina una olla exprés, coïa el sopar , patates amb carn de vedella va dir la Anna, així quan arribi el Fermi ja tindre el sopar a punt.
Les tres parlàvem de que la nostra màxima preocupació era la seguretat i el benestar dels nens. Les tres ens mirarem els tres plançons i assentirem .
De cop i volta la vàlvula de seguretat de l’olla exprés va fer un soroll molt preocupant com si anés a explotar, com així va fer, deixant un escampall de patates i carn per tota la cuina.
En qüestió de segons no va quedar ningú a la cuina, les tres corríem cap al terrat quan va explotar.
Quan va haver passat tot ens varem donar compte, els tres nens restaven jugant a la catifa i ens miraven sorpresos.
Les tres ens mirarem esparverades, on havien deixat el nostre instint de protecció.?. no eren primer els nens ?
I esverades varem anar abraçar els menuts que reien i reien en veure el nostre astorament .
Una vegada estàvem tres amigues a casa una d´elles, les tres érem
mòlt amigues de les de sempre vaja, que havíem anat a l’escola plegades ens havien casat i teníem tres fills mes o menys de la mateixa edat.
Aquell dia ens varem reunir a casa l´ Anna desfruitàvem de un berenar tranquil i plàcid, els tres nens jugaven a la catifa del menjador cuina. El pis era nou i entrava un sol que enamorava. El vent feia voleiar una cortina que donava a un terrat ple de flors i amb un magnífic sofà a la sobra de una pèrgola. El pis era nou de trinca, crec recordar que celebràvem l’estrena.
A la cuina una olla exprés, coïa el sopar , patates amb carn de vedella va dir la Anna, així quan arribi el Fermi ja tindre el sopar a punt.
Les tres parlàvem de que la nostra màxima preocupació era la seguretat i el benestar dels nens. Les tres ens mirarem els tres plançons i assentirem .
De cop i volta la vàlvula de seguretat de l’olla exprés va fer un soroll molt preocupant com si anés a explotar, com així va fer, deixant un escampall de patates i carn per tota la cuina.
En qüestió de segons no va quedar ningú a la cuina, les tres corríem cap al terrat quan va explotar.
Quan va haver passat tot ens varem donar compte, els tres nens restaven jugant a la catifa i ens miraven sorpresos.
Les tres ens mirarem esparverades, on havien deixat el nostre instint de protecció.?. no eren primer els nens ?
I esverades varem anar abraçar els menuts que reien i reien en veure el nostre astorament .
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
322102 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi