L`OCELL QUE FEIA UU-UU-UU !

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La petita Anna li agrada molt ficar el nas a on no li demanen. Avui que per fi no te escola ja que ha començat les seves vacances d’hivern es diu que aquest any esbrinarà a on els pares amaguen els regals del tió i dels Reis . En Martí el seu germà ha marxat amb la bicicleta amb un amic i regira armaris i golfes sense trobar res enlloc. La mare que la veu neguitosa li pregunta :
- Anna que busques ?, que fas remenant tot,no seria millor que agafessis un llibre i llegissis una mica, ja saps que a les notes teves, la senyoreta ho ha recomanat.
- Si mana de seguida mi poso, precisament buscava un llibre que no se on he deixat, menteix la menuda.
De cop i volta se li acudeix una idea, l’únic lloc on no ha buscat es en el vell cobert on el pare hi guarda eines del camp i també es un lloc que ella i el seu germà no sovintegen.
Es Desembre i el dia es molt curt, i quasi fosqueja. La nena decidida s’encamina cap al cobert. Al entrar no troba l´ interruptor de la llum . Dins es fosc, sols una petita finestra li dona una mica de llum . De sobte se sent un soroll, com un aleteig i un crit UU-UU-UU-UU, Anna salta i fuig corrents cridant molt espantada.
L’avia de la nena al sentir els crits baixa corrents les escales i quasi la tira per terra la menuda de l’empenta que li dona.
- Iaia iaia ! diu l’Anna, al cobert he sentit algú, vine corrents fa un soroll molt estrany.
La dona una mica intrigada es deixa portar per la nena que la tiba ben fort pel braç. Ella encén el llum a la primera i obre la porta. Un ocellot bastant gros surt espantat. La dona el mira i diu. Ahh! Es una òliba. No fan res , mengen ratolins feia UU-UU-UU diu la iaia.
- Si avia, es que no n’havia sentit mai cap i m’he espantat.
- I que buscaves per aquí si es pot saber riu l’avia, apa passa cap a casa, alguna en deus dur de cap murmura ,coneixent la seva neta.
Per cert nena, saps que les olives els antics grecs deien era màgiques i tenien la saviesa de la deessa Atenea ?
- No diu la nena, com pot ser això iaia ?
Dons mira nena, llegeixo i crec que tu també tindries de fer-ho. Apa vine, tinc un llibre que parla d’aus, té’l ensenyaré, es molt interessant ja ho veuràs.
- Per cert Anna, que buscaves, no serien els joguets de Nadal oi per casualitat.?
- Siii, diu la nena, es que estic molt nerviosa, no ho diguis a ningú iaia.
Dons va, anem diu, buscarem la saviesa dels llibres, ja que ni tu ni jo no som gregues ni som deesses com Atenea, avui coneixerem com es el ocell que feia UU-UU-UU i tant t’ha espantat. I les dues mirant-se riuen. Cada cosa el seu temps Anna ,ja arribaran els regals, deixa que tot flueixi de mica em mica. !. Els regals son màgics nena, no espatllis el seu encant.
La dona li fa un petó i li tiba la cua que porta a l´ espatlla, carinyosament.

Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    Karin | 16-12-2016 | Valoració: 10

    Quin ensurt, jo a vegades també he tingut de escoltar dues vegades, criden i tant

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.