L´INVENT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Mare m´ajudes a escriure una història per l´escola, una mica rara, no m'en surto . En saps alguna? Segur que quan feies assegurances en vas viure.
Si diu la dona, acarona la galta de la filla adolescent i comença el relat.
Va ser un dia que el meu Cap em va fer anar a visitar uns clients que segons ell volien l´assegurança de la llar.
Tot va anar bé, em vaig instal·lar en el lloc que pogués dominar bé l´habitació,, eren una parella gran, ens saludarem i jo els vaig preguntar en què podia ajudar-los.
-Bé va dir l´home llarg com un Sant Pau, escardalenc i de cabells rojos disposats d´un cantó a l'altre del cap per tapar la closca.
-És una mica delicat digué la dona de baixa estatura, rodona com un bocoi i amb veu aflautada, vostè es veu bona noia i segur que ens ajudarà.- Baldiri vés a buscar els plànols si us plau, manà al marit.
-Plànols vaig dir jo, de la casa?
-No , va dir la dona que vaig veure a la fitxa es deia Calamanda. És un invent del meu marit, i cregui'm que funciona, una idea genial.
En aquell precís moment l'home anomenat Baldiri em va posar al davant uns plànols que de moment no vaig saber identificar.
-A estones perdudes ho he construït i si vostè els hi volgués portar l´invent per veure que els sembla .
- Quin invent vaig dir jo, estorada i a qui?
-Doncs a la seva Asseguradora, segur els interessa.
-Però que és? Vaig insistir
Un taüt desmuntable, ecològic i amb rodes, miri, Vingui amb mi, li ensenyaré,
Ens aixecarem els tres m´indicaren l´habitació del costat, a on un taüt amb rodetes de bicicleta de nen, fet de fullola, desmuntable, forrat amb roba de cortina blanca, lluïa, com el que era, un nyap, . El coixí es reomple de paper de diari va dir la Calamanda.. Cregui'm no ocupa espai i és barat i va amb rodes.
Vaig tenir l´idea un dia passejant per l´IKEA assegurà en Baldiri cofoi.
Vaig arreplegar els plànols, les fotos del taüt que insistien el proves, per veure la seva comoditat i vaig marxar, els vaig assegurar els ajudaria en el que pogués. Pel camí es devien sentir les meves rialles dins el cotxe. I les que es varen sentir a l´oficina amb els meus companys.
Encara em sembla veure el taüt de fullola desmuntable, amb un colom enganxat amb cola al damunt.
Serveix nena? Si diu la noieta abraçant la mare ,i reien les dues com boges!

Comentaris

  • Un taüt ecològic...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2019

    Ja ja ja ja ja... Què bé ho expresses aquest relat, que té una autenticitat molt bona, sobre un taüt que està molt bé, perquè ho he gaudit molt, i té situacions molt agradables.
    M'ha encantat llegir-lo.
    Bo, et dones les gràcies per les teues paraules per al meua poema "Així jo t'adore".
    Feliç dia i una abraçada...
    Perla de vellut

  • Caixa de morts.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 18-02-2019 | Valoració: 10

    Sempre en veure que has penjat un nou relat, em dic! Aviam quina ens té preparats la Montserratona aquesta vegada.... Perquè la teva inventiva en crear històries és única i inimitable. Jo estic convençut que deus haver viscut molt en una mateixa vida, crec o millor dit, veig en tu que deus haver estat " l'Enfant terrible" de la família, la nena que volia sortir volant per la finestra de la seva imaginació. M'equivoco estimada Montserrat Vilaró? Salut, Nil.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321155 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.