l´incident del Liceu

Vull explicar que hi ha un marit tocant la bateria amb la forquilla, insistint amb una tibantor poc dissimulada en l´incident del Liceu, on ella - afirma ell - havia follat amb els ulls i amb cada un dels angles del seu pensament i del seu esperit i dels seus sucs de dona amb una mena d´ intel·lectual de segona divisió que se li va acostar amb un posat respectuós però molt pervers i subtil a preguntar-li dates de concerts simfònics, i va acabar llepant-la tota amb aquells ulls de traïdor brut mentre ell - el marit - anava carregant-se de raons i de violència masclota a punt d´esclatar en forma de cop de puny al nas o puntada a la collonada i ho veia tot perfectament clar fent veure que estudiava el programa de Rigoletto amb el cor a cent per hora i les galtes roent i el braç esperant l´ ordre com un soldat de la sang llest per morir d´honor.
Vint-i-dos minuts de taxi enllà, un restaurant de nom curiós i molt diferent a tot el que has sentit fins ara i una taula on se celebren festes i aterren ceràmiques quadrades plenes de miracles, on es fuig del merder del món i enlloc de dir paraulotes, un s´ enlaira en globus sobre milions de cares de bruixa.
Aquella taula i el marit fent de bateria amb la forquilla mentre ella comença a defensar-se amb una veu molt digna i un dit assenyalant-lo amb vigor.
Sobretot que el marit no ha crescut, que no s'ho pot creure, que no paga la pena seguir d´ aquesta manera. Ell va fent percussió - calla i mira més enllà, realment no escolta - i ella es va creixent davant del seu silenci.
Si un hi sent bé, detecta renecs que festegen amb l´ horror, coses lletges que són dolor.
Finalment se´n va sense dir res. Tres caps es giren i la miren encuriosits i secretament satisfets, la veuen sortir esverada i encesa, però el seu fugir no és tant sols un bullir calent que un dia es refreda, és un punt i a part que multiplica efectes devastadors.
El marit creu que aquesta mateixa nit ha començat una guerra que cremarà cada record i cada paraula i cada batec, amb la forquilla fa una mena de solo definitiu, el cambrer no gosa portar la carta de les postres, entén que aquest no és un moment oportú per segons quines preguntes, per segons quines propostes.
Fa un minut encara se sentien coberts picant plats, el rum-rum de les converses, una copa dringant, però ara hi ha una mena de pànic quiet que ho és tot menys agradable. En fi.