L´ INCIDENT DE LA FLORITA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La senyora Vidalina cabells blancs alta i amb posat humil solia venir a visitar-me moltes vegades. Jo creia que ho feia perquè li parava atenció i podia parlar, ja que era vídua i els seus ulls blaus encara se l'humitejaven quan parlava del seu Aniol, que per cert feia molts anys havia mort.I jo amb molt de gust escoltava les seves històries.Jo em feia carrec de la soledat de la velleta.

Aquell dia però tenia un altre aire i portava l'acostumat gos Golden , més ben dit gossa, ja que l´anomenava Florita, ja que deia en la seva joventut havia llegit un còmic per nenes anomenat així i a ella li agradava molt. Mes en lloc de pujar per l'ascensor com solien fer vaig veure ho havien fet per les escales i la dona i la gossa esbufegaven de valent i la pobra gosseta inclús lluïa una "parabòlica" al voltant del seu coll.

A l'entrar a la porta va agafar un caramel que jo tenia per als clients en un platet en una lleixa al costat de fulletons i es va asseure davant meu, la gossa es va estirar al seu costat i va començar a parlar.

- Bon dia Maria, avui tinc alguns problemes no sé si tu em podràs ajudar.
- Bon dia senyora Vidalina vaig respondre jo, ja sap que faré el que pugui, i que li ha passat a la Florita ?
- Ai! Nena això s'ho ha fet amb un cotxe, he hagut d anar al veterinari pobre bestiola meva.
- L´ha atropellat un cotxe?
- No, més ben dit ha sigut la Florita que ho ha fet . Valga'm Deu i la Verge del Tura!
- I doncs , la Florita ha atropellat un cotxe ?, vaig dir jo estranyada.
- No, el carro de la compra nena, encara sembla veure'l baixar per la costa.
- El carro que porta el menjar vaig fer recordant que solia portar-lo sempre ple a vessar i a vegades venia amb ell.
- Nooo! Maria el del Supermercat el de El Preu Fabulós que saps que en sortir hi ha un carrer que fa una gran baixada.
- Si ho recordo I??
- Doncs que la gossa anava lligada al carro del super, l'havia deixat un moment per parlar amb una veina i de cop i volta ha sortir aquella donota la Restituta, ja saps qui vull dir no?
- No senyora Vidalina no sé qui és ho sento.
- Doncs mira va molt mal enforjada és vella lletja i per postres portava uns paraigües i com que començaven a caure gotes l´ha estes i ha amenaçat la pobra Florita , que vés pobreta sols havia fet un lladruc. La pobreta s´ ha espantat tant que ha arrossegat el carro carrer avall i carro i ella fins que han anat a espetegar contra un cotxe aparcat, que per cert no era el meu era el del Cristòfol, aquest sí que deus conèixer oi?
- Si aquest si, i que ha passat?
- Doncs que carro i gossa s´ han estavellat contra el cotxe, el cotxe està abonyegat, la gossa li han hagut de donar un parell de punts al coll i el Cristòfol diu que jo en tinc la culpa de tot plegat. Més jo penso que tot el desgavell és per culpa de la Restituta, que m´en dius tu nena?. Pobre Florita tenia el carro al damunt esgarrapada feta un Sant Llatzer.

- Miri senyora Vidalina vaig dir m'entres intentava calmar-la vostè te el gos assegurat amb nosaltres i també la casa, per tant vostè té contractat també una Responsabilitat Civil. No es preocupi jo li obro l'incident i ja està , nosaltres intentarem arreglar el desgavell .

-Gràcies Maria ets un angel! em deia la pobra dona, no se pas que hauria fet. Si haguessis vist com baixava la gossa i el carro anava a gran velocitat i encara veig el pobre Cristofol posan-se les mans al cap i la bruixa de la Restituta vinga riure.

Al cap de força estona un cop obert incident, trucat al senyor Cristòfol que també em vingues a veure la bona dona es va aixecar em va abraçar, em va fer dos petons i la vaig veure sortir per la porta, ella i la Florita amb parabòlica inclosa. Llavors sí que vaig riure també a l'imaginar l´escena.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 16-06-2017 | Valoració: 10

    Per Déu quines històries més rares t' rnpescas he rigut de principis a final.. pobre Florita

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.