L´ESCULTURA

Montserrat que ben escrit m'ha remogut es una maniestació d'una realitat de la vida, que tot sovint esdevé, encara que que es així en volem fugir.
molt ben expressat des del sentiment de l'ànima.
Gràcies pel comentari, jo tembé et segueixo perquè m'agrada molt tot el que escrius i aprenc. Abraçada

Montserrat, vull que sàpigues que jo gaudeixo tant llegint un relat com llurs comentaris que l'acompanyen. Aquest de l'escultura ja vaig comentar-te'l uan va veure la llum, només volia dir-te que així com frueixo molt gaudint dels teus relats, no em passa el mateix amb els comentaris que hi deixes als relataires de Relats en català. No pot ser que la gent que et comenta, tot dedicant-t'he unes quantes línies escrites, pel cap baix,, que suposa temps i rumiament... tu els corresponguis amb un apressat i desganat: "m'agrada molt, molt maco!" o tant sols un "escrius molt bé". No! Montserrat, per a dir això val més no dir res, no et sembla?
T'ho dic perquè ho acabo de comprovar en un comentari que li has adreçat a l'Aleix de Ferrater pel seu magnific poema La Salut. Reflexiona...rectificar és de savis...

Renoi Montserrat, quin relat més colpidor! Remous les entranyes del lector i em deixes clavat a la cadira. Però és que realment està molt ben escrit i aconsegueixes l'objectiu de sacsejar al personal. Una forta abraçada i que tinguis una bona entrada d'any.

Aleix

És molt trist això que has escrit. Espero que en aquest cas no vingui d’una vivència real, encara que, per desgràcia, segur que gairebé tots coneixem algun cas similar. La vida pot arribar a ser molt cruel i tu ho has expressat molt bé.

Si acaronas el seu rostre i si és ideal per a tu, és que el vol de veritat. Amb bon sentit el teu relat, que està entre fantasia i la tristesa.
M'ha agradat com ho planteges i és molt sensible.
Una salutació d'amistat...
Perla de Vellut

-Te esperi en la meua pàgina, quan vulgues i pugues...

Montserrat, això no pertoca a les teves narracions amables i simpàtiques. Això ès molt dur ,dur i molt trist ,trist; real, real Tens molts registres. Segueix així.

un relat bonic i trist alhora. Ple de romanticisme i d'un realisme colpidor i tallant. Un bon relats per a llegir a recer de la fe i la confiança. Salut, Nil.