L' aura del matí

Un relat de: Noia Targarina

L’ aura del matí comença a desplegar-se,
i sento la meva veu,
com diu que m’ he de sentir?
m’ he de sentir especial,
única i sensible,
i pensar que el demà serà millor,
continuarem caminant pas a pas cap al futur,
jo i el nostre fill Òscar,
amb la companyia de persones que sempre sempre estant al nostre costat,
permanentment,
i sentir que no estem sols,
pensant i recordant el passat,
uns records que encara està present en el nostre cor,
i recordant les persones que no estan al nostre costat en aquest moment,
i encara que haigin alguna gent que no ho veuen així,
la nostra fortalesa dels nostres sentiments estan ben presents,
ens sentim valents i plens d’ energia,
per continuar amb la nostra vida.
Sempre recordaré i mai oblidaré a les persones que no tinc al meu costat,.
ja que van estar presents en la nostra vida en un moment donat,
i ens van donar records i vivències que sempre recordarem!
en cada instant de la nostra existència i sempre estaran presents en el nostre cor,
i les nostres emocions ens faran sentir que sempre les tindrem a la nostra vora
com si mai hagesin marxat i les sentissim aprop nostre .

Així és la vida!


Comentaris

  • Camina sempre[Ofensiu]
    Nua Dedins | 03-02-2024 | Valoració: 10

    Camina, endavant, al teu ritme, sentint, respirant, palpant, observant, degustant... Bon cap de setmana 'Noia Targarina'!