Cercador
L´APEDAÇADA
Un relat de: montserrat vilaró berenguerestaven a l’aguait a poc a poquet s ´enfilava en el meu llitet de color blau, cel clar testimoni que jo hauria de haver nascut noi. A poc a poquet per el costat del meu caparro i amb passes amb cura i amb compte s’endinsava per sota els llençols i es posava a dormir als meus peuets. Tens el gat ? preguntaven al veure la meva cara de felicitat. I jo responia, bé si , mes a ella li agrada molt.
Mes un dia quan deuria tenir uns quatre o cinc anys va desaparèixer la gateta, jo la vaig buscar per tot arreu i no la vaig trobar enlloc. La meva mare i la meva avia també es van afegir a la busca i res per enlloc va aparèixer. Jo plorava perquè volia el meu gat i hem sentia molt trista sense la meva mascota. Varen passar dos o tres dies i el animaló enlloc. Crec que devia ser el dia cinquè
que el meu pare va arribar molt enrabiat . Va cridar la meva mare i jo sense que ells em veiessin vaig sentir la conversa. Ramona deia el pare, prop de la font he trobat l´Apedaçada els maleïts caçadors han mort la gata i l’han penjat en un arbre, mira si son males animes , que no ho sàpiga pas la Guiomar , pobre criatura. Jo vaig sortir corrents i plorant i em vaig abraçar al meu pare. Es veu que deia no, papa no, l´Apedaçada no pot ser penjada amb un arbre, la vull veure i plorava com una magdalena. Va ser el primer disgust fort de la meva vida. Encara ara quan miro la meva calicó penso en la primera que se li assemblava tant i un calfred recorre el meu interior i penso que es te de ser mala persona, matar un pobre animal que segons les explicacions que varen donar al meu pare, els podia matar algun conill. I quan veig un caçador penso que deu sentir en matar a un animal? Qualsevol animal es un esser viu i com a esser viu te dret a la vida, o no ????
Comentaris
-
Agraïment.[Ofensiu]jomagi | 04-05-2016
Monserrat, gràcies pel teus comentaris.
Un petó. -
Impressionant.[Ofensiu]jomagi | 04-05-2016
Aquí a casa també som de gats, sobretot gates. Són un essers perfectes i misteriosos. Nosaltres tenim una filla discapacitada cegueta, no hi sen i no parla, doncs només de veure la passió que té la gateta per ella és digne de filmar-ho. És quelcom misteriós i alhora et fa pensar molt, molt!!!
Una abraçada. -
Molt bonic[Ofensiu]Karin | 04-05-2016 | Valoració: 10
Un relat tendre i bonic. Ai els records de temps passats oi, que bé ho transmets
-
fills de...[Ofensiu]Bruixeta | 13-03-2016 | Valoració: 8
Els que fan això a un animalet indefens no tenen un altre nom que fills de ...
Els animals ens fan companyia i es fan estimar molt. Jo sempre he crescut amb gats, de ben petita en vàrem regalar una gatona. Ara a casa en tinc dos.
Molt bon relat. -
Es fan estimar[Ofensiu]qwark | 17-02-2016
El millor del relat és que aconsegueixes transmetre els sentiments vers el gat. És quan el lector aprecia els personatges que empatitzarà amb ells i allò que ens expliquis serà transcendent.
-
Caçadors...[Ofensiu]Lola | 16-02-2016
... sempre m'ha semblat tant cruel el fet de matar a un animal per el plaer de matar. Puc entendre matar per menjar, si no hi havia altre remei... Però, d'un temps ençà... No ho puc entendre... Bonic relat. Commovedor.
-
Gata i calicó...[Ofensiu]Mena Guiga | 13-02-2016
Són una mena de gates taaaan bones, tan amoroses, tan poètiques, tan casolanes, tan de fer-se estimar. Són, certament, com nines, millor que nines.
M'ha humitejat els ulls saber com va acabar aquella pobra felina -si el relat no és ficcionat- i aquest homenatge d'immortalitzar-la dedicant-li un relat. Fa que l'imaginem, hi pensem, l'estimem. El nom, és clar, per les taques dentades que tenen!
Qui no estima els animals no pot saber estimar massa.
Els gats han tingut mala sort: mai han estat prou respectats (podríem deixar fora Egipte, és clar...però en una exposició sobre la mort en aquella civilització vaig 'saber' que en mataven moooolts, també, per a fer-ne 'figures votives'. Amb el temps hi va haver tantes mòmies de gats que en època d'expoli se'n venien a pes per triturar-les i fer d'adob per a conreus...Fa mal, indigna).
Un gat es va càrreg de les energies nefastes que 'no es veuen', és un ser de llum. Penso, també, en el pobre ''Pluto', el gat negre del relat de Poe...s'ha de ser animal!
Tant de bo l'ànima de l'Apedaçada descansi en pau, s'ho mereix, amb seguretat, amb llibertat.
Mena
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
322207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi