Cercador

Llista categories

L´ÀNGEL DE PORCELLANA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

Al cantó dret de l´ habilitació, la meva avia hi tenia un àngel de porcellana penjat, mesurava uns trenta centímetres i portava una safata a les mans, la meva avia deia era per posar-hi aigua beneïda, més jo sempre hi trobava caramels quan era petit. No cal dir que el visitava sovint. De tant mirar-lo fixament a vegades em semblava veure’l prop meu. Era ros ,amb ales, ulls blaus , bonica fesomia amb uns cabells llargs. La iaia deia també jo, tenia un àngel de la guarda al meu costat. De menut entenia,era una replica al penjat a la paret, el cridava i mai em va respondre. Al fer-me gran vaig oblidar l’àngel, la ultima vegada que el vaig veure penjat ,la iaia estava de cos present el dia que va mori. El vaig agafar i el vaig guardar, el volia com a record seu, dins encara hi vaig trobar caramels una mica rancis.

Quan ja tenia vint anys un dia al baixar del tren un amic em va presentar , la seva germana. Era una noia semblant a la figureta de porcellana. Rossos cabells llargs i a les mans uns quants llibres. Quan em va mirar amb els seus ull blaus intensíssims, va semblar que l’andana del tren es transformes en un parc. El que tocava la guitarra va esdevenir una banda de musica . Els homes i dones semblaven figures de un pessebre que caminessin i als bancs nois i noies asseguts menjant dolços i gelats.Tot voltat de flors de colors i arbres plens de fulles, com un petit paradís.

Al saludar-la vaig saber que seria el meu àngel per sempre. Varem parlar uns minuts i va marxar amb el seu caminar harmoniós. De sobte altre volta el tren va esdevenir sorollós, la andana bruta i plena de papers , el rodamot tocant la seva guitarra i els vianants persones vulgars anaven a destins vulgars com jo.Com es que no l’havia vist mai, em preguntava?

Vaig sortir al carrer ,la vaig veure encara caminat, em va semblar li havien sortit unes petites ales daurades a l’espatlla.

Aquesta es la teva avia ,Maurici, que encara guarda el meu primer regal, l’àngel de porcellana.

Comentaris

Afegir comentari

Objectes que esdevenen màgics[Ofensiu]
jovincdunsilenci | 23-12-2016 | Valoració: 10
És curiós com, de vegades, els objectes esdevenen màgics, o un verdader tresor, no tant pel seu valor material, sinó pel que representen per nosaltres, perquè es transformen en símbols de persones i records que ens han fet, que ens han deixat una petjada inesborrable: són objectes d'amor i tenir-los a prop, amb el pas del temps, ens fa bé, com si tinguérem quelcom molt gran i, certament, ho és, de gran. Els protegim, els lleguem als qui estimem, perquè són una part de la nostra memòria, un be d'interès personal i sentimental, un vehicle que ens ajuda a retrobar-nos i que desitgem compartir; tenen un valor afegit: el temps i les vivències associades a ells; llegar aquesta vivència, la historia, és el que l'avi fa amb el seu net, quan li presenta la sua àvia i li diu que encara conserva l'àngel que ell li va regalar, perquè, realment, la figureta s'havia materialitzat en la seua estimada.
Es per això que el relat m'ha commogut i el trobe, dins de la teua producció, molt reeixit. Hi ha un paràgraf, on descrius el primer encontre del jove amb la que serà la seua dona, que m'agrada especialment. M'has fet passar una estona màgica, com el teu relat.

Em llegiré els contes de Nadal que has escrit només puga. Entretant, felicitats pel relat i Bon Nadal.
Tendresa[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10
Un relat on la tendresa domina l'entorn. Poesia o prosa poètica en un gran relat. que passis un molt bon Nadal i rep una forta abraçada, Montserrat!

Aleix
PUBLICAT[Ofensiu]
Antonio Mora Vergés | 12-12-2016 | Valoració: 10
http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1557

Gràcies

Ja saps que no tanquem fins passats els Reis

tribuna@guimera.info
Molt bonic[Ofensiu]
unicorn_gris | 07-12-2016 | Valoració: 9
M'encanta aquest relat, la màgia que hi poses, des de la mort de l'àvia del protagonista a conèixer algú molt similar a l'àngel de porcellana i que li surten unes ales "reals" a l'esquena.

és un relat tendre, original i ben cuidat, m'ha agradat molt.

Ens veiem!!
Precios[Ofensiu]
Karin | 07-12-2016 | Valoració: 10
El teu relat traspua tendresa. El que jo entenc és que l' avi explica a Maurici con va conèixer la seva dona i el angelet que li recordava de la seva família.Molt maco
Un relat blau...[Ofensiu]
brins | 07-12-2016 | Valoració: 10
La imaginació i la tendresa han tornat a estar presents en el teu relat, Montserrat. Felicitats!
Tendre i bonic[Ofensiu]
iong txon | 07-12-2016
M'ha agradat sobretot la manera tan poètica de descriure l'enamorament del Maurici, a primera vista en aquest cas. Però es nota que no l'has rellegit per alguna errada de puntuació o mecanogràfica que sempre fa una mica de nosa, i no costa gaire evitar. De vegades oblidem que a RC no es poden editar els relats una vegada publicats...
Malgrat tot et felicito per aquest conte. M'ha agradat molt. :)

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >