Cercador
L´ANEGUET LLEIG
Un relat de: montserrat vilaró berenguerEl petit aneguet era el més lleig dels seus dotze germans, ell era el que feia tretze. Però la mare Natura que és molt sabia la Gran Gaia li va donar el do. El do de la clarividència.
Ús deveu pensar i perquè un pobre ànec lleig germà de dotze formosos ànecs li podia servir?Doncs si, sabia sense error quan la mestressa els posava el menjar, quan la mostela vindria a la casa de pagès i avisava a tots perquè s´amaguessin bé. Sabia amb exactitud quan vindria la guineu amb ganes de menjar, ja que pobra bestiola pels boscos cada vegada trobava menys menjar. Ell els avisava amb temps i tothom al seu amagatall preferit.
Per això era estimat per tots els animals de la granja. I amb el temps la seva lletjor que es va anar incrementant no li va suposar cap entrebanc.
Era un ànec feliç, el més feliç dels seus germans.
Amb els anys va tenir parella, una anegueta molt bonica que la mestressa va comprar a una masia veïna. Tot va ser veure-la i esdevenir la seva parella. L´anegueta la mare Gaia sols li havia donat bellesa, era la criatura mes atordida del galliner, però com que ell era a part de clarivident també molt espavilat , els aneguets que varen tenir de fills varen heretar alguns la bellesa de la mare, altres la clarividència i altres les dues coses.
I com podeu veure a vegades ser lleig no importa gaire.
Ell era l'aneguet lleig però feliç i al costat de la seva gran família, ja que la varen anar augmentant amb els anys , varen viure feliços i no varen menjar anissos perquè la mestressa els hi donava blat de moro, però si que varen viure molts anys.
Ús deveu pensar i perquè un pobre ànec lleig germà de dotze formosos ànecs li podia servir?Doncs si, sabia sense error quan la mestressa els posava el menjar, quan la mostela vindria a la casa de pagès i avisava a tots perquè s´amaguessin bé. Sabia amb exactitud quan vindria la guineu amb ganes de menjar, ja que pobra bestiola pels boscos cada vegada trobava menys menjar. Ell els avisava amb temps i tothom al seu amagatall preferit.
Per això era estimat per tots els animals de la granja. I amb el temps la seva lletjor que es va anar incrementant no li va suposar cap entrebanc.
Era un ànec feliç, el més feliç dels seus germans.
Amb els anys va tenir parella, una anegueta molt bonica que la mestressa va comprar a una masia veïna. Tot va ser veure-la i esdevenir la seva parella. L´anegueta la mare Gaia sols li havia donat bellesa, era la criatura mes atordida del galliner, però com que ell era a part de clarivident també molt espavilat , els aneguets que varen tenir de fills varen heretar alguns la bellesa de la mare, altres la clarividència i altres les dues coses.
I com podeu veure a vegades ser lleig no importa gaire.
Ell era l'aneguet lleig però feliç i al costat de la seva gran família, ja que la varen anar augmentant amb els anys , varen viure feliços i no varen menjar anissos perquè la mestressa els hi donava blat de moro, però si que varen viure molts anys.
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
321056 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi