L´AMOR ES PELS RICS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Núvols negres enterboleixen el cel però en Jaume de Cal Pintat no mira res, sols camina de pressa, ell mai mira enlaire diu no té temps. A la mà hi porta un volant i un esclopet de fusta per segar el blat, a dins la faixa ben endins un metxer i el tabac de picadura junt al llibret de paper. No li calen més coses la Roseta ja li portara el dinar, té molta feina ha de segar ja ha passat Sant Joan i el més calent a l´aigüera com diu la seva dona. I els segadors que vénen del cantó del mar i lloga any encara no han arribat. Avui ell vol fer les vores dels camps . La seva dona li deia que no hi anés que segurament avui plouria, però ell és més tossut que una mula i marxa camí enllà.

En passar l'obaga fonda ja se sent el primer tro, de cop i volta algunes gotes li cauen a la cara, al cap seria impossible sentirles porta una gorra que no se sapen bé de quin color és de tant gastada. A dins la gorra sempre hi porta algunes agulles imperdibles i alguna de cosir a sota la visera, mai se sap el que pot necessitar. En Jaume no fa cas, però abans d´arribar al camp la pluja el mulla de dalt a baix. Ell renega no gaire alt perquè encara no ha pedregat, si ho hagués fet se sentiria cridar fort. Però no, és sols pluja que el mulla de dalt a baix. Quan arriba al camp veu que no pot segar tot és amarat d´aigua al mateix que ell, que fins i tot els calçotets els té molls.

Llavors dona mitja volta i sense mirar el cel torna cap a casa. Ja li sembla sentir els crits de la dona. Ja t'ho deia jo que no hi anessis no veus que amenaçava pluja, i ara vas xop fins al moll de l'os.

Ell com sempre li respondria, ja ho se Roseta, però un treballador és un treballador i no té temps de certes coses.

Com de mirar el cel diria la Roseta i deixar que les vaques es mengin els teus mocadors, perquè quasi no tens temps de ficar-los a la butxaca, quants mocadors que caguen les remaleïdes ho veig cada dia.

Si diria el Jaume, no tinc temps per aquestes bestieses.

Però dins seu esta content de veure com la dona li dona roba eixuta li prepara un ou amb moscatell i te cura d´ell com fa des del primer dia que es varen casar.

Per aquestes coses val la pena viure es diu ell, no ho explica mai a ningú té por que es riguin els molt bretols. Ell sempre diu que l´amor és pels rics i no per als camperols com ells. Però dins seu sap que és per tothom, i ell estima la Roseta i gaudeix molt de com el cuida.

Comentaris

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 23-07-2017 | Valoració: 10

    ... relat molt campestre, molt pagès, i és que quan s'és pagès i es viu al camp, amb la tossuderia del protagonista, no és difícil que passi això.


    Sergi : )

  • tapisser | 20-07-2017 | Valoració: 10



    Els que hem viscut a un entorn rural, El teu relat ens "mulla" i també fa olor d'herba mullada.

    Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.
    Albert.

  • POBLET | 19-07-2017 | Valoració: 10

    bon amor no és patrimoni dels rics, amiga Montserrat. En aquest teu relat deliciós com sempre ens ho fas palés. Quina bonica i encertada descripció dels estris de pagés que per sort em varen ser molt familiars en la meva infantesa. Et felicito Montse.
    Una estiuenca abraçada des de l'altiplà Segarrenc.

    JOSEP MARIA

  • Csbut[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Bell relat que des del món urbà pot sembla una escena costumista. Però que en realitat crec que pot esdevenir-se encara . Jo mateix, i no sóc tant major, ho he viscut a ca meva. El pare un pagès cabut com el personstge del teu escrit i la mare, una dona sempre amatent a tot allò que pogués requerir la seva assistència. Perquè entre el rondinar del pare i el remugar de la mare, sempre acabava guanyany l'amor que els havia unit en sant matrimoni. Avui dia, les parelles, mancades de dosi de paciència, per ambdues bandes, i sobretot de vertader amor... Acaben trencant-se com quan cau a terra un got de duralex.

  • PERCEPCIÓ[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-07-2017 | Valoració: 10

    Molt bon relat.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 08-07-2017 | Valoració: 10

    Que bonic el relat del pagès que creu en l' amor. Molt tendre

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

288 Relats

888 Comentaris

123018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.