KNO3

Doncs sé que per el camí que invento
(si no m'entrebanquen les pedres)
hi rodolen espurnes de nitre.

I cristal.litzo en la màgia del viure
i em sé adob de les terres fèrtils
i durant les gestes de foc de l'hivern
puc esdevenir,
fins i tot,
pólvora.

Ad hoc sóc el meu nom i sóc Tarapacà
( i tantes coses més!)
i encara des del reüll d'una astrològica tombada
ha de sorprendre'm
ara un inca,
ara un ser de poblat neolitic,
que faci brollar la sembra
i que en la sacramental ofrena
m'en retorni l'aliment.