kilòmetres

bell homenatge a un company. Sóc del tipus de persones que, encara que sembli estrany, agafo carinyo a les coses que tinc. I entenc tant el teu escrit!! Seria capaç de plorar pel teu vell cotxe!!

Caram, quin cor més sensible anagues entre les ombres....

Una abraçada.

Salz.

jaja, aquest m'ha fet molta gràcia, està molt i molt bé, suposo que també és perquè m'hi he sentit identificada, tant pel cotxe vell (tretze anyets es diuen ràpid), com pel cami de la vida, que també és llarg, i sempre és millor acompanyats...
Felicitats!!!
Salut i revolta
Sílvia

La ceritat és que aquest relat és molt autèntic, quants moments que si poden viure en un cotxe! Encara que pugui semblar absurd hi ha cotxes que sempre seran especials, oi?

Es un bon homenatge ja que en ells i pasem moments molt intensos de la nostre vida.
Els cotxes vells quant els deixem s'enduent en ells molts records.
Amors, petons, discussions i moltes llagrimes ja que sont els nostres mocadors i moltes vegades els fem corre injustament per desfogarnos sense mirar res.
M'agradat.

llegint aquest relat m'ha vingut al cap una canço. No t'escriure tota la lletra, pero quan puguis tocala o si tens la oportunitat escolta-la... vull dir la canço de " fent cami". Junt al teu cotxe has anat fent camí... molts cops camins costosos, d'altres camins amples i facils!