Kilòmetre 14

Un relat de: Magdala
Ja m’ho havien dit, la tieta Contxa i la mama, que tindria fred. Què pesades, sobre tot tenint en compte que no saben res de res. Què sabran elles, del que sentim nosaltres. La Lidia ja m’ho diu sempre, que ella ni se l’escolta, la seva mare, tot i que de vegades, a les nits, li agrada sentir-la, encara que no li presti gaire atenció, la veu suau al costat del llit, i ella es tranquil·litza i s’adorm. A mi al matí també m’agrada, això segur, quan em desperta amb petonets. Petonets dolços i amb olor a pasta de dents, i em diu que m’aixequi, que ella ha de marxar corrents per no perdre el tren.
Tinc les mans gelades, miraré de pedalar una mica més ràpid, a veure si se m’escalfen. Em sortiran uns penellons que deu n’hi do, segur, i quan arribi hauré d’escoltar una vegada, i un altre, i un altre, que ja m’ho havien dit, que sortir només amb la samarreta, a l’hivern és cosa de boixos i d’adolescents. I què pensen que soc, jo, un dinosaure? Però no en tinc, de fred, sols es que la cara, i el coll, i els dits, i els peus se me refreden i es queden balbs. Però el cos no, el cos està calentet, tot i que quan paro als semàfors el vent em fa tremolar.
La pujada m’està costant, potser hauria d’haver agafat l’autobús, però es que amb la bici és com si jo sola (sí, jo sola, sense ajuda de ningú) pogués travessar el mon, de mica en mica, sense córrer. I sento l’aire a les galtes, i als llavis, i als cabells, i mira que m´ho diuen, posat els casc, que prendràs mal, i jo erre que erre, de vegades no l’agafo per fer-los la guitza.
La bici m’obre la porta dels camins, i de la vida, que no sé com dir-ho, perquè sembla que no trobaré mai les paraules per a que m’entenguin, però segur que tu, Lidia, si que m’entens. Quan arribi t´ho explicaré tot, encara que no caldrà, si amb la mirada ja sabem què volem dir-nos. Si tu has agafat la teva pujarem fins al final del poble, i mirarem, si no es que ens hi arriba la son, els estels.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Magdala | 20-01-2017

    Moltes gràcies pel teu comentari. Si que deu ser cert, però et confesaré una cosa: mai vaig en bici, i quan vaig pateixo tota l'estona, no estic acostumada a fer-la servir.
    És el que té de bo escriure. La fantasia t'obre portes i vivències, et permet ficar-te en altres realitats.

  • Detalls[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat preciós, ple de detallets, de sensacions, de vivències. Els pensaments que corren damunt la bicicleta són increïbles! Una abraçada.

    Aleix

  • Gràcies[Ofensiu]
    Magdala | 04-01-2017

    Moltes gràcies pel comentari. De vegades si no ens ho diuen no sabem com arriben les paraules, vull dir si allò que volem dir o expressar arriba al lector. Si ho valoren els de casa no val, sempre son massa benèvols. Encantada i feliç que t'agradin.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-01-2017 | Valoració: 10

    Et llegire, m' agradan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

14 Relats

41 Comentaris

1923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual, amb molta humilitat, torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com