Ken Loach i els superherois de la Marvel (i SHS 175 al 180).

Un relat de: Joan Colom
Com que hi havia quatre taquilles despatxant entrades, el porter del cine anava de bòlit tallant-les i orientant el públic. En passar Peret i Marieta, els va dir, maquinalment: Sala 3, Planta Baixa. Per anar-hi, van haver de fer marrada perquè la cua de gent per comprar crispetes i beguda era considerable. La Sala 3 estava en penombra perquè ja havien començat a passar anuncis i tràilers. Encara era mig buida i no van tenir massa dificultat per localitzar les butaques. De seguida la vista es va adaptar al baix nivell d'il·luminació i els va sorprendre veure tant de jovent, fins i tot nens acompanyats dels pares. No ho veien massa clar, però van coincidir a congratular-se que l'última de Ken Loach hagués atret un sector de la població que creien desinteressat per les qüestions socials. Potser era perqué sabien que la pel·licula incidia sobre els problemes del treball precari i dels falsos autònoms, xacra social que afectava sobretot a la mà d'obra jove. Però la sala s'anava omplint i els desconcertava veure entrar, sobretot, espectadors proveïts amb enormes cubells de crispetes i gots de refresc de cola. Fins que una parella d'adolescents, que se'ls acostava per la fila de butaques, educadament i en veu baixa els va dir que aquelles places eren les seves. En Peret, una mica violent per la situació, es va treure les entrades de la butxaca i els les va mostrar: Fila 12, Butaques 2 i 4. El noi les va il·luminar amb el seu mòbil, les va examinar amb deteniment i va concloure que sí, que les butaques eren aquelles, però de la Sala 13 i no de la 3. Es van quedar de pedra i en Peret ho va comprovar: el noi tenia raó; de tan atabalat com estava, el porter es devia d'haver confós. Tot disculpant-se, es van aixecar i marxar discretament. Un cop fora de la sala van mirar quin era el film que concitava l'interès de tants devoradors de blat de moro fregit amb mantega: era "Avengers: Infinity War", i per les imatges del cartell van suposar, encertadament, que la cosa anava d'herois galàctics.

Allò els havia picat la curiositat i al vespre, en arribar a casa, havien buscat per Google la fitxa de Filmaffinity i sí, efectivament, era cosa d'una altra galàxia, una mena de sarsuela amb uns quants superherois de la franquícia Marvel Cinematic Universe lluitant contra Thanos, el malvat de torn: Captain America, Iron-Man, Black Panther, Thor, Spider-Man i Guardians of the Galaxy... Però tornem al cine, que no havia acabat d'explicar l'experiència d'aquella tarda. Peret i Marieta havien agafat l'ascensor per anar al Quart Pis i van entrar a la Sala 13 just quan passaven l'avís de silenciar els mòbils. No van haver de molestar ningú, perquè la sala era gairebé buida: una trentena de persones mal comptades, la majoria grans, com ells. "Sorry We Missed You" els va colpir, perquè els seus fills no havien hagut de passar per aquells tràngols però els d'algunes famílies amigues sí, i el film els reflectia tan bé que s'havien emocionat. Les cares dels espectadors que anaven sortint també acusaven una afectació que si no era tristesa era ràbia continguda. I, en desembarcar a la Planta Baixa, van coincidir amb la sortida de la Sala 3: les úniques cares llargues eren les dels empleats de neteja, que, sense esperar que la sala es buidés, hi entraven per fer-se càrrec de les restes del tiberi de crispetes; les dels joves espectadors, comentant animadament les incidències de la pel·li, irradiaven satisfacció.



Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 169 al 174 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

Comentaris

  • Errada:[Ofensiu]
    Joan Colom | 17-12-2019

    Els aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics ja us haureu adonat que l'última línia, en comptes de
    "— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 169 al 174 (enunciats i solucions), fes clic aquí."
    hauria de posar
    "— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 175 al 180 (enunciats i solucions), fes clic aquí".

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 09-12-2019

    De "Ladybird, Ladybird" ençà, pel·lícula que em va fer emprenyar com una mona per la defensa que feia d'una dona que anava portant fills al món de manera irresponsable, crec que no havia tornat a veure cap més film de Ken Loach. Com a molt, un parell. Amb el que esmento en el relat m'hi he reconciliat.

    Quant al gènere de superherois, no el conec de primera mà però suposo que deu ser atractiu per a les generacions que han arribat a la majoria d'edat jugant amb videojocs. Paradoxalment, és a les èpoques de vaques magres, si més no per a un sector de la societat, que prolifera el cine d'evasió.

  • Sàtira[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2019

    Jo no puc dir res, no he vist cap de les dues pel·lícules i només em puc guiar pel que expliques.
    Suposo que sabent de què va la cosa es veuria millor l'entrellat. Ara, la sàtira em sembla ben trobada.

  • encertat[Ofensiu]
    Atlantis | 08-12-2019

    La crítica de la pel:li d'en Ken Loach molt encertada. Ja els hi hauria anat bé aquells joves que es van equivocar de sala, veure-la.És una pel.li molt dura i per desgràcia molt real.Aquests treballs precaris son els que els hi esperen a la majoria de joves. falsos autònoms que estan controlats com qui més i amb una falta de seguretat que fa colpir.
    Aquest és el món del treball que s'està imposant. I nosaltres anant comprant per Amazón...i d'altres, pensant que és un avantatge però que darrera hi ha una explotació esfereïdora. la recomana. .