Kellogg's o la raó de la infidelitat (Tema: infidelitat)

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Un bon dia, i per un atzar estrany, vaig trobar que els cereals de sempre sabien diferent. La xocolata havia deixat de tenir la dolçor apegalosa habitual i la civada sabia a palla recremada i amargant. El fet, a primera vista pueril, va esdevenir una espurna que socarrimà la meva lleialtat fins llavors incorruptible.

Sempre havia estat un home de costums fixes. Cap mal pensament m'hauria apartat de les meves conviccions. Mai no hauria fet el salt a la dona, amb la qual portava quinze anys casat en feliç i plàcida convivència. Mai hauria canviat de gos i, si aquest arribava a morir, pensava, no hauria gosat mai comprar-ne cap altre que no fos un terrier escocès. I, per suposat, mai no hauria canviat de marca de cereals.

Aquella mateixa tarda, però, em vaig trobar en un supermercat desconegut a la recerca d'uns nous cereals. Mentre llegia les etiquetes de les prestatgeries amb el neguit propi de la deslleialtat i olfacte detectivesc, vaig copsar la mirada penetrant de la caixera, absorta en els meus moviments. La dona se'm va acostar i em va aconsellar, amb prudència i bon judici, i amb dolçor exquisida, una marca de cereals més completa i equilibrada que l'habitual, i va assegurar-me que contenia diminuts i saborosos encenalls de xocolata, i ordi i arròs en un perfecte equilibri. Mentre em cobrava, vaig sentir la seva mà en contacte amb la meva; això fou el detonant definitiu.

Quan vaig sortir del supermercat amb els nous cereals, tot sentint encara el tacte perfumat de la caixera i el pessigolleig de la traïció, vaig esperar-me als aparcaments amb un desig creixent. En veure-la sortir, vaig caminar lentament cap a ella sense creure'm encara allò que estava fent.


Nota de l'autora: El protagonista fa dos anys que viu feliç amb la caixera i un gat persa i ja ha estat quatre vegades infidel als cereals de sempre.



Comentaris

  • Ha ha ha!! Molt enginyós...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-05-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, trobo que te l'has currat realment bé.

    Quin home, tant de temps prometent fidelitat a la seva dona, i al final, marxar-se amb una caixera que li fa sensacions... La vida a vegades és així, les insidies del desordre sempre esperen...

    Ara a veure quant de temps li durarà el nou rotllo amb la caixera, mai se sap...

    Felicitats pel relat, M.Victòria. Salut!!

  • vida massa ordenada[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008 | Valoració: 10

    la gota que vessa el got,
    el detall que pren decissió.
    monotonia,
    i una vida massa ordenada,
    que una ventada qualsevol, desmunta.
    Avet

  • M | 23-12-2006

    jaja m'ha encantat! de fet, a vegades seguim com estem per mandra, o només per por als canvis, però una vegada ens hem atrevit amb un, tots venen seguits! :)

  • Canvi d'hàbits[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-12-2006

    A aquest paio el que li calia era un bon polvo, que diria algú. La seva vida, més que una costum, era una monotonia que seguia per inèrcia, per la por al canvi. Sort que Mr. kellogg estava a la güait (o com s'escrigui). Tot el relat és simpàtic i el personatge m'ha caigut bé des del principi, malgrat la limitació d'espai. Potser una història així requeriria una mica més de paraules per poder introduir millor el personatge, però amb 300 i poques paraules ens espavilem prou bé!

    Biel.

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

377 Comentaris

126076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com