Kawasaki

Un relat de: paskual

Kawasaki

Em vaig despertar, i una força, provinent de dintre meu, del meu estòmac, em va fer alçar-me del llit i em va empenyer cap al garatge de ma casa. Vaig agarrar la meua moto, sense importar-me que anava en pijama, i a fora estava plovent, i vaig eixir a tota velocitat. No seguia cap indicació de la carretera, la força al meu interior em guiava per carreteres comarcals, per les que mai havia passat, però jo sabia la direcció a pendre.

Vaig estar moltes hores conduint a tota velocitat. Fins que em vaig quedar sense gasolina. Vaig deixar la moto a la vora del camí i vaig seguir a peu, sota la pluja, banyat de cap a peus.
Vaig correr durant molta estona, fins que la carretera es va acabar, en unes escales llarguíssimes que baixaven.
Quan vaig arribar baix, ja no plovia, i havia eixit el sol, en obrir una porta, vaig descobrir una platja, on la gent anava nua, i jugava, es banyava, es divertia, era feliç.
Vaig passar en eixe lloc tres dies meravellosos, allí tothom era feliç, podies anar al bar on servien els cocktails més bons que mai he probat, podies disfrutar del sexe en grup, sense prejudicis, tot el dia sonava música de Dylan, de Sabina, de Sau, i inclús hi havia una sala, en una acústica increible, on Yann Thiersen oferia recitals de piano. La gent anava despullada, perquè en eixe lloc la temperatura sempre era ideal, mai ningú tenia ni fred ni calor. Allí les drogues eren legals, és més no hi havia policia, i tots els que allí estàvem erem lliures i feliços, sense res que ens distorbara.

Al tercer dia, em van fer cridar, havia d'anar a la sala blava. Una sala inmensa de color blau, on sols hi havia una cadira, al poc temps, va arribar, Mr. Glauser. Així es feia cridar el que havia creat aquella meravellosa terra.
Em va explicar que jo havia sigut un dels pocs elegits, per a coneixer l'absoluta felicitat en aquell lloc, podia quedar-me allí per a sempre, però si volia podia tornar a la meua avorrida vida d'abans, sols amb la condició de no dir res a ningú.
En eixe moment vaig pensar que havia deixat la meua Kawasaki ZX-10R a la vora d'un camí, havia d'anar a buscar-la!!

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    NASIO | 24-04-2007 | Valoració: 9

    El relat està molt bé. Una curiositat només: Ets de la Safor?

  • VOLS DIR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 22-04-2007 | Valoració: 8

    QUE NO T'HAVIES ADORMIT MIRANT UN EPISODI D'EN DORAIMON PER TV3? MIRA QUE ELL I EL SEU AMIC ES FAN UN TIP D'OBRIR PORTES PER PRESENTAR-SE A TOT ARREU EN UN TRES I NO RES...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

paskual

7 Relats

4 Comentaris

3429 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75

Biografia:
Em diuen Saül, vaig nèixer al novembre del 84, però no m'en recorde d'allò. He viscut a Burriana a la Plana Baixa, a València i ara a Dresden (Alemanya) però no tinc sensació de pertanyer a cap lloc, sóc del món.
M'agrada molt observar la gent i imaginar les seues vides, a voltes posse estes coses per escrit, perquè em relaxa i perquè m'agrada.