KALILU

Un relat de: AssociacioRelataires
KALILU

Kalilu treballa la terra. Està feliç perquè té feina. Al camp, se sent a casa. Sent seva aquesta nova terra, la llaura, neteja, rega i cuida. La sap molt agraïda. Pensa que els pagesos catalans no estan lluny dels del cor d’Àfrica. Quan els veu treballar, pensa en els que li ensenyaren a conrear-la.
Primer els veia llunyans però, parlant amb els vells del poble, va saber que abans era diferent. Tot era fet a mà o amb trastos mecanitzats i animals de tir. Fa uns cinquanta anys, les màquines aparegueren. Mirant cap enrere, el noi compren que les distàncies eren petites, tot i els kilòmetres que els separava.
A Kalilu li agrada parlar amb la gent gran. Seguts a la plaça del poble, s’expliquen històries que es van superposant. Que si la mula portava el carro, que si es prestaven la vaca per poder llaurar la terra i, a la vegada tenir llet, que si anaven a collir espart per fer sogalls, vencills o soles per espardenyes, etc.
A més del futbol, Kalilu té una afecció, fer treballs amb les seves hàbils mans. Amb cordes fa una nina, un cotxe amb llaunes de cervesa, un cavall amb filferro, etc.
Fa temps el vaig veure. Estava preocupat ja que, quan l’estiu s’acaba, la feina escasseja. Ha tornat a l’Africa, de moment per dos mesos. Ara m’ha enviat un missatge dient que ha tornat. Ens hem trobat i m’ha explicat un projecte: “He portat terra de la meva terra i l’ajuntaré amb terra d’aquí. Més encara, convidaré totes les persones que, provinents d’altres països o bé d’aquí, vulguin participar en el projecte. Amb totes les terres farem, entre tots, una escultura que representi la Terra. Serà una escultura de tots i per a totes les persones que s’hi sentin representades. Si la Terra ens acull, tots hem d’acollir i cuidar la Terra. I l’escultura que farem ens representarà i també tots els espais que conformen els nostres orígens”. Kaliku segueix parlant, entusiasmat pel seu projecte i per l’amor a la terra que el va veure néixer i que l’ha acollit.


Carme Romia i Agustí.

Comentaris

  • Quimeres [Ofensiu]
    Loira Durban | 22-12-2018

    La teva escultura encara no ha arribat al relat i les meves "Quimeres" n'acaben fugint. Són dues històries ben llunyanes que somien juntes, com les meves Quimeres... Molta sort al concurs i bon Nadal!

    Marta Finazzi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: