K. i la denuncia de l'A.G.I.

(Dedicat a tots i totes els/les relataires que hi han aportat el seu grumoll de cola-cao).

En K. fa hores que mira el sobre de color marrò que ha trobat a la bústia. Es estrany, no tant sols pel color, les gruixudes lletres amb la seva adreça i el seu nom fan basarda, i no diguem les sigles del darrera: A.G.I.
Si algú li hagués dit que era possible una cosa així no l'hagués cregut mai. Però, en obrir el sobre tot el seu mon ha canviat. L'A.G.I. la denunciat i volen portar-lo als tribunals.
Mai havia sentit parlar d'aquesta gent. Associació de Grumolls Independents. Ni de la O.N.G., Grumolls sense Fronteres, que ha trucat abans per titllar-lo de grumollicida i no sap quantes bestieses més.
Però, la denuncia es real. El fan responsable d'haver mort un grumoll per un sistema antinatura: fent glaçons de cola-cao i posant-los al gin-tonic. Diuen que la manera correcta de matar un grumoll es desfent-lo en llet calenta i no pas congelant-lo.
Son tots bojos, pensa. Però, aquest matí, quan anava a fer-se l'esmorzar, una manifestació de grumolls li ha barrat el pas a la cuina. Portaven pancartes i tot. Un d'ells li ha escopit una cosa marró a la cara.
I desprès ha arribat la carta amb el segell del ministeri de salut i obres publiques.
En K., vol creure que somia, però les cameres de televisió que hi ha davant de casa el tenen espantat, dons s'ha pogut veure en totes les cadenes a les noticies del migdia.
Preocupat, es pregunta que farà si el tanquen a la presó. A cas el posaran amb els assassins perillosos?. O amb els tocats del bolet?.
Mentre rumia, una fresa estranya arriba de la cuina. Sembla que la manifestació de grumolls vol agafar-se la justícia per la seva mà...