Justícia poètica

Deu ser molt bèstia, la fera de qui parles... si dius que només subsistiran els fills. Potser és una paròdia que no he captat. En tot cas he disfrutat.


Sergi

He de reconèixer, que a vegades per tendència jutjo sense cap mèrit. Quan he començat a llegir el relat he pensat: - no! Un altre relat de zombies!! La veritat és que el zombies són un tema, que en general no és que m’agradi gaire, però al final m’ha deixat tot sorprès, no l’entenia fins que he vist algun dels comentaris dient lo de l’escarpat!
Només se m’acut dir una cosa: felicitats per la originalitat del relat, això si que ha sigut una sorpresa.
Una abraçada
Eloi

Gràcies per passar-te pel meu relat. La veritat és que no ho havia pensat això de l'escarabat perquè amb això dels temes del terror només penso en monstres estranys ;) La veritat és que l'última frase em va embolicar una mica però ara que l'entenc veig que és molt ingeniosa. NOmés sobreviuran els escarabats :) Felicitats ;)
Edgar

Crec que el relat és prou explícit. Si potser l’acció pot resultar confusa, fins que la reconeixes a la segona lectura, el final és inconfusible: Quina bestiola té la fama mundial de resistir les radiacions?
No sé si els escarabats poden sentir una sensació semblant al terror, jo diria que es mouen per estrès, per sensació de perill, però que és evident que no poden sentir un sentiment tan elaborat com la por, només l’instint de supervivència.
Tanmateix, el joc de personificar animals és absolutament vàlid per a un relat, des de les Faules d’Isop. Per tant, bon relat, original i sorprenent. Felicitats.

Fas patir i d'això es tracta, oi? M'has posat en la situació del protagonista i encara esbufego. Imagino una bestiola empaitada, crec, però sigui el que sigui, aquest final una mica obert dóna força i intriga al relat. M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

Aleix

o insector? Has llegit el Joc d'Ender? o has vist la peli que acaben d'estrenar? No tenen res (o no gaire) a veure amb el teu relat, sols per comparar els insectes d'un amb l'altre.

Diria que veig un escarabat, una cuca, una eixerida, com en vulguin dir.
Això d'humanitzar a les bèsties té els seus peatges i no sempre és adequat amagar-ne la seva realitat o la seva existència. En el terror és difícil sortir-se'n dels tòpics i ser original també té un preu; hi ha qui no ho entén, tot i ser un gran amant de la ficció.

Potser li calia algun petit detall al relat per fer més visible al protagonista, un gir al final més evident, que fes de la crítica nuclear un cop de puny més punyent.

Bona feina!

No acabo d'entendre el teu relat. Amb el final m'has deixat bastant confús. De quins fills parla? Una invasió nuclear? I el monstre que la persegueix? No ho sé crec que hauries d'haver respost alguna d'aquestes preguntes perquè sinó el relat em queda molt buit. L'estil en canvi crec que és bastant bo, alguna falteta que es pot arreglar amb el corrector, però bé nimietats. Espero que et sigui d'ajuda i et desitjo sort en la convocatòria :)
Edgar