Justícia cega i animal:"Crònica d'un dia al Zoo"

A través de les reixes
de la gàbia del zoo
miraven un grup de velles
un goril·la molt primmirat;
i sense cap pudor es recreaven
en certes parts del primat
que com és del tot natural
la meva mare m'ha prohibit citar.

I de sobte es va obrir la porta
de la gàbia de l'animal, la culpa
de l'operari que no la devia tancar.
I el mico al veure´s sense cadenes
en comptes de "visca la llibertat"
va pensar tocant-se el paquet
"avui perdo la virginitat".

I el guardià amb rictus afligit
va pensar "és un goril·la reprimit".
I totes les velles que abans he citat
fugiren de la escena a contra pit
tot i que jo se que s'hi volien quedar.

I totes fingiren estar espantades
per allò "del que diran"
sense que el fornici els fes por.
I es que vosaltres i un servidor
sabem que el "vull i no puc"
és un suplici molt pitjor.

I enbogidament tots
fugírem ben lluny del primat
excepte una vella indiferent
i un jutge que sempre havia pensat
que en valia per setze,
tot i no saber cantar.

Conscient el mico del seu fracàs
i que tothom havia marxat
va accelerar el pas cap el jutge
i la dona més vella que gran.

I aquesta pensava
"a mi com m'ha d'estimar?
si almenys fos més mona"
i el jutge insubornable va sentenciar:
"que em cerqui a mi es improbable
no m'haig de precipitar".

Però suposem per un instant
que igual que el mico vosaltres
heu d'escollir un dolç amant
bé una vella, bé un jutge;

Si l'alternativa fos meva
triaria a la vella,
que sense ser atractiva
és la millor alternativa.

Però el boig del primat
que sembla en Tarzan fent l'amor
pel contrari, quan ha d'escollir,
fa més gatellades que un servidor.
I en comptes de triar l' anciana
com faríem vostè i jo
agafant al jutge pel pit
sota d'un arbre s'el va emportar.

El que ve després és quelcom
que m'agradaria explicar
però no tinc intenció de degenerar.
Només diré que el jutge gemegava
i després s'el sentia cridar
com l'home que aquell mateix dia
havia fet penjar.....