Junts, abans d'ahir o sempre

A mi m'és igual
compartir la pasta de dents
o tirar la roba bruta al mateix sac,
però quan et miro als ulls
tinc ganes de descobrir-hi més vida
de la que la monotonia de l'amor
em proporciona,
és per això que amb tu
vull fer cert el verb fugir,
ja que en el fons jo només
vull fer-te entendre que nosaltres
som diferents.
Abans tot era més lent
i els dies se'm feien més llargs,
però l'hora en què vas regalar-me el temps,
vaig entendre que ja no podria viure
de cap altre forma que no fos
amb un tic-tac intens del nostre cor.

No t'ho creus?
Doncs imagina't per un moment que cada matí
et tapés els ulls amb una cinta,
i així doncs, cada dia juguéssim
a buscar-nos i trobar-nos de nou,
vivint la vida amb la mateixa intensitat
que quan escrivíem a les nits
amb l'esperança de poder escriure a algú.
No m'ho neguis, a tu també t'agrada
fer-ne de nosaltres una poesia,
però et fa vergonya dir-ho a les amigues
perquè et diuen que som estranys;
doncs sí, som diferents, cridem-ho ben alt!
Preferim no veure el sol,
si junts podem veure les estrelles.