juntament

Un relat de: Amat

Juntament amb el fum de cada calada
s'esvaeix la meva pell
i un dia serà translúcida
i aquell dia no hi seré,
com una calada que no m'hauré empassat
que es despendrà de la meva boca
a mig esforç
quedant-se a mercè
del buit i el silenci i la quietud
d'un aire del que ningú respira;
el fum revolcant-se
com un crit amb l'ànima morta
fins reventar d'inconsistència.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: