Junt amb la Lluna

Un relat de: tina79

S'amaga el Sol,
els arbres van dansant,
sense fulles van dansant...
L'únic que em fa sentir viu
la claror de la Lluna
que comença a ensenyar
la seva llum que ens acompanyarà
En el silenci... una llum
la teva llum que m'omple
tot el meu ser, sí, aqueta llum
que m'anima l'ànima
Al cel uns estels que et marquen
el camí, cap a mi.
El camí a la passió i perquè no,
el camí a l'amor, al meu cor
neguitós per sentir-te,
neguitós per ser només un,
amb la claror de la Lluna.

Comentaris

  • Selene...[Ofensiu]
    F. Arnau | 21-01-2007 | Valoració: 10

    El teu primer poema penjat a la web, és significatiu que parle d'un tema tan poètic com ho és el nostre satèlit, malgrat haver estat trepitjat per l'home, i haver perdut així, part del seu encant. Açò promet...
    Benvinguda a aquest procel·lós món dels relataires/poetes, i... endavant!
    Una forta abraçada de:

    FRANCESC

l´Autor

tina79

1 Relats

1 Comentaris

706 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor